Soc l’Helena Álvarez, amb H, i em defineixo com una incansable, entusiasta i optimista. Aquest mes de setembre, amb l’inici de curs, inauguro una nova col·laboració en aquesta columna d’opinió. Es titula Incansables perquè, si l’experiència m’ha ensenyat alguna cosa, és que, malgrat els missatges constants que ens volen fer creure que tot és immediat, fàcil i sense esforç, la realitat és ben diferent: la perseverança i la constància són valors imprescindibles per assolir els nostres objectius. I és precisament aquí on afirmo, sense cap mena de dubte, que el món és dels incansables.
Fa més de vint-i-cinc anys que em dedico a la comunicació corporativa. He ajudat empreses i les persones que les integren a fer arribar els seus missatges als seus clients, sempre des de la premissa que allò que no es comunica, no existeix. El temps m’ha ensenyat a més, que la comunicació ha de ser constant i coherent: de res serveix llançar un missatge efímer, sense continuïtat ni consistència.
I aquí, de nou, l’afirmació que el món és dels incansables torna a tenir tot el sentit.
I precisament d’això vull parlar cada mes en aquesta columna. No se m’acut millor manera de fer-ho que presentar, cada setmana, una dona protagonista que sigui l’exemple viu d’aquesta teoria: una dona inspiradora que, amb la seva història, ens demostra que el camí exigeix focus i determinació.
Afirmar que el món és dels incansables també implica reconèixer que no sempre arribem on volem, i que sovint hi ha una distància entre l’objectiu que ens plantegem i el que finalment assolim. Però aprendre a assaborir els nostres èxits, encara que s’allunyin del que havíem planificat, és meravellós.
Em poso a mi mateixa com a exemple. Vaig estudiar dret i en acabar la carrera la meva determinació era ajudar a les persones, acompanyar-les en els seus conflictes i fer complir la llei. La realitat, però, és que l’exercici de l’advocacia no em va agradar; fins i tot podria dir que em va decebre. Vaig haver de reconduir la meva professió, i durant molts anys aquesta reconducció la vaig viure com un fracàs: em dedico a la comunicació perquè no vaig triomfar en allò que havia estudiat. Res més lluny de la realitat. La comunicació, a la qual em dedico avui, és la meva essència, forma part del meu ADN. Vaig tenir el privilegi de poder-m’hi dedicar gràcies a un fracàs, i això em va oferir l’oportunitat de fer allò que realment estimava i amb el qual gaudia de veritat. Ara ho veig molt clar, però ha estat un llarg camí d’aprenentatge fins a acceptar que l’èxit resideix en els petits assoliments del dia a dia. I és en aquest mateix esperit que l’Oprah Winfrey, gran comunicadora, ho resumeix amb una frase que hauríem de repetir-nos cada matí: no pensis en el fracàs, pensa en allò que vols fer i ves-hi de dret.
I tu ets un incansable?