Salvador Dalí deia que el centre de l’univers és l’estació de Perpinyà. A Molins de Rei som en temps de Fira de la Candelera, i aquests dies la vila manlleva el focus de gravetat còsmica. La Fira té un caràcter universal, amb gent procedent de molts llocs. Fins i tot es pot sostenir amb total seriositat la presència d’éssers extraterrestres durant el primer cap de setmana de febrer a Molins de Rei.
Si la Fira és universal, però, és sobretot perquè les seves arrels són centenàries. Diu el poeta que la tradició no és l’adoració de les cendres, sinó la transmissió del foc. Potser algun gurú setciències dirà quin sentit pot tenir fer una Fira d’aquestes característiques a la nostra època, quan seria senzill trobar aquells productes en qualsevol moment de l’any. Seria una pregunta objectivament racional, però que no entén quina és l’ànima de la Fira i el que s’ha viscut de generació en generació. D’això tracta la tradició: és aquest sentit de pertinença que sentim però que no sabem ben bé com explicar. És aquell sentit de comunitat que fa saltar pels aires els algoritmes de les xarxes socials i que hem viscut sense que algú ens ho hagi hagut d’explicar.
Si la capital del Rosselló era una font de visions cosmogòniques per a Dalí, la Candelera ha estat punt de trobada de fabricants, botiguers, artesans i menestrals. La Candelera és font de projectes econòmics. Al meu avi corberenc li agradava contar que el forn giratori, que encara es fa servir a l’obrador de Corbera, l’havia encarregat a la Fira del 1968. Imaginem el rodatge de l’esdeveniment: un constructor de forns de pa decideix fer promoció a la Candelera. Pensem que un forn per a pastisseries no és un producte de gran consum, i la Candelera tampoc no és una Fira d’especialitat. Però, tot i així, l’empresa lloga una parada perquè creu que hi haurà forners interessats; i, d’altra banda, un forner de Corbera sap que hi trobarà aquesta empresa i potser alguna altra del sector. L’exemple ens serveix per explicar la importància econòmica i comunitària que sempre han tingut les Fires quan no hi havia tants mitjans de comunicació. És molt curiós que, a la Fira actual, no hi trobem aquells constructors de forns, però sí forners artesans que es dediquen a anar a fires. Les voltes que dóna la vida.
La Fira s’inicia amb un pregó al Foment. Crec que ja és hora que l’amic Pancraç Farell sigui el pregoner de la Candelera. És conegut popularment com “el senyor Corrúpies” i té la parada al carrer de Baix, davant de casa. És el mestre artesà miniaturista que amaga el secret ancestral que avalua la conducta i el comportament de les persones a partir d’un tros d’argila. Les corrúpies són una tradició mediterrània desconeguda i antiga que ha recuperat parlant amb la gent gran. Estaria molt bé que exposés com ha treballat i estudiat aquesta antiga tradició perquè no es perdés. I també seria molt suggerent que ens expliqués com veu la Fira i Molins de Rei des de la seva parada i amb la seva experiència. Necessitem testimonis d’autenticitat, i ara mateix no se m’acut ningú que hagi parlat amb tanta gent, els hagi mirat als ulls i agafat de les mans.
Algú dirà que potser no és prou mèrit les cues que s’hi fan per conèixer la corrúpia personal. Ara bé, si anhelem que el món giri més rodó a Perpinyà, a Molins de Rei i a tot l’univers, cal llegir i rellegir la frase meravellosa que hi té penjada: Estimar els pares, honorar els avis, respectar els mestres..