La geopolítica ha deixat de ser una qüestió llunyana per convertir-se en un factor que condiciona la vida quotidiana. La inestabilitat desfermada per Donald Trump i per l’auge de la ultradreta global no només altera l’equilibri entre potències, sinó que impacta directament en el cost de la vida, en els serveis públics i en la convivència. Quan el multilateralisme es debilita i les regles comunes es trenquen, el món esdevé més imprevisible i els costos els acaba pagant la gent corrent, especialment aquells més vulnerables davant les crisis.

A Europa, aquest clima afavoreix forces que qüestionen drets, frenen polítiques socials i bloquegen la cooperació. El resultat no és una Unió Europea més forta, sinó un espai més fragmentat i amb menys capacitat per protegir els seus ciutadans davant crisis econòmiques, energètiques o geopolítiques. Aquesta deriva es trasllada als territoris, on els ajuntaments han de gestionar més tensions amb menys recursos. Cal una resposta coordinada que recuperi la sobirania real de les institucions davant el mercat.

Al Baix Llobregat, una comarca marcada per la diversitat i una forta tradició obrera, aquestes dinàmiques es tradueixen en precarietat, dificultats d’accés a l’habitatge i una sensació creixent d’inseguretat social. Quan els problemes s’agreugen, els discursos que busquen culpables fàcils intenten dividir barris i famílies, fet que erosiona una cohesió que ha estat clau per resistir. La identitat de classe i de barri és l’únic dic de contenció real davant dels qui volen fragmentar la nostra societat.

La polarització constant també deteriora la democràcia local. Es desacredita la participació ciutadana, es menysté el teixit associatiu i es debiliten els espais de diàleg. Quan el soroll substitueix el debat, les polítiques públiques queden segrestades per la crispació i els problemes reals passen a un segon pla. Sense una conversa pública serena i basada en fets, és impossible trobar solucions duradores als reptes estructurals de les nostres viles.

Davant d’aquest escenari, la resignació seria la pitjor resposta. La història del Baix Llobregat demostra que els drets i els equipaments no han estat mai una concessió gratuïta, sinó el resultat de la unitat i l’organització. La democràcia no només es defensa als parlaments, sinó també en el dia a dia: a la feina, al barri i en les converses amb família i amics. L’acció col·lectiva des de la base és la que ha transformat sempre la realitat i ens ha permès avançar com a poble unit.

En un món cada cop més convuls, actuar des de l’entorn més proper és una manera concreta de preservar la convivència, els drets i la dignitat col·lectiva. El futur també es construeix aquí, amb la força de la solidaritat i la proximitat de la nostra gent.

Lluís CarrascoTots els articles de Lluís Carrasco →