Si porto el cotxe al taller perquè fa una cosa estranya, espero que trobin què li passa i ho arreglin. Potser canvien una peça, ajusten un mecanisme i me’l tornen. Però si, quan torno a circular, noto la mateixa fallada, hi tornaré. No perquè negui la feina feta ni perquè aquella reparació fos innecessària. Hi tornaré perquè el problema que m’hi havia portat continua.
És amb aquesta lògica que em miro les inundacions del Centre Vila. No necessito saber calcular un col·lector per entendre que, si l’aigua torna a entrar a les botigues, encara tenim un problema. I que explicar les actuacions fetes no és el mateix que explicar com el resoldrem.
El 2014, el mateix Ajuntament ja identificava deficiències, anunciava mesures i un pla director de clavegueram. El 2015 es va completar una connexió de col·lectors per descarregar els punts conflictius. Aquest estiu s’hi ha tornat a intervenir i s’ha licitat la redacció del pla general. Mentrestant, el setembre ens ha tornat a deixar comerços inundats. No és que no s’hagi fet res. És que, després de tantes visites al taller, l’avaria encara dona la cara.
Potser alguna intervenció ha reduït el cabal o ha evitat danys més greus. Si és així, expliquem-ho. Però expliquem també què no s’ha resolt. Perquè a qui torna a treure aigua del seu negoci no li podem respondre només amb una relació d’obres. La feina feta mereix ser reconeguda; el problema pendent exigeix una resposta.
I és aquí on voldria sentir més concrecions. De tot el que es va anunciar, què s’ha executat i què falta? Què han aconseguit les reparacions? Si encara no són suficients, quin és el pas següent? Tornant al cotxe: no em tranquil·litza saber quantes peces heu canviat si no m’expliqueu per què continua fallant i què proposeu fer-hi. Quan un problema es repeteix durant anys, també ens hem de preguntar si rep la prioritat política que mereix.
No demano miracles ni una vila immune a qualsevol aiguat. Demano que ens preparem per reduir el risc i els danys, també davant del canvi climàtic. I que un nou estudi no sigui una sala d’espera sense data de sortida per als afectats. Mentre es redacta, què es pot fer als punts que ja sabem que fallen? Amb quin pressupost, sota quina responsabilitat i en quin termini?
Aquesta exigència és per al govern, però també per a una oposició que hauria de seguir els compromisos fins als resultats, no només fins al següent debat. Els veïns i els comerciants no haurien de convertir-se en enginyers ni perseguir expedients per saber quan els tocarà deixar de patir. Necessiten respostes comprensibles i compromisos que es puguin comprovar.
Perquè jo no porto el cotxe al taller perquè hi facin coses. El porto perquè em resolguin el problema. I, si encara no poden, espero que m’expliquin què falta, com pensen afrontar-ho i quan. Però sempre tenim l’opció de canviar de mecànic si aquell en qui hem confiat tantes vegades continua sense resoldre l’avaria.