Ja fa molts anys, quan eren temps de lluites, el cantant valencià Raimon explicava que el règim franquista ens havia amagat la història, que nosaltres no en teníem i que la nostra era la seva. El règim s’entestava a esborrar la història de les classes populars, alhora que també amagaven la memòria dels diversos pobles de la península, ja que desapareixien del nomenclàtor de carrers noms de poetes, científics, escriptors o persones que, tot i haver destacat en una feina cívica, no eren afectes al règim. Es tractava d’una suplantació de la memòria, via decreto ley, per tal d’uniformitzar-nos , de deixar-nos despullats d’arrels, fins i tot en l’àmbit familiar.
La transició no es va preocupar gaire d’aquest furt mental i emocional, i així vàrem poder comprovar que el franquisme encara mantenia moltes quotes de poder. No és fins l’any 2007, amb el Govern presidit per Rodríguez Zapatero, que s’aconsegueix que el Congreso aprovi la LLEI de MEMÒRIA HISTÒRICA.
Prèviament, a Catalunya, el Govern de Pasqual Maragall va crear el Memorial Democràtic de Catalunya, l’1 de novembre de 2007. Amb el retorn de la Federació Obrera per part de l’Estat, l’any 1997, l’únic edifici de Molins de Rei requisat pel franquisme, l’Associació Obrera, nascuda el 1977, formada per antics socis i hereus dels membres de la Federació, cedeix la titularitat de l’edifici a l’Ajuntament i s’inicia el procés de rehabilitació de l’edifici, que s’obre definitivament l’any 2012.
Actualment, l’edifici conté un centre d’interpretació, emmarcat dins la xarxa d’espais del Memorial Democràtic de Catalunya, que està ubicat a la planta baixa. Aquesta situació no és pas arbitrària, sinó fruit de la història de la Federació, que es remunta al 1915.
Per aquest motiu es va instal.lar el centre d’interpretació amb caràcter d’exposició permanent, perquè, a més de trobar-hi la història de l’edifici fins a l’esclat de la Guerra Civil, també servís d’homenatge a tots els molinencs i molinenques que, per defensar la democràcia, la República i els seus valors, varen patir repressió, empresonament, exili i fins i tot la mort. I ara, i des de fa uns anys, ens trobem amb aquest espai emblemàtic en constant abandonament, decadència i habitualment, fruit d’això, gairebé sempre tancat. Sorprenentment, la mateixa pàgina web de l’ajuntament ressalta la importància del Memorial i es compromet a fer-ne difusió, tenir-ne cura, donar-lo a conèixer i fer-lo accessible a tothom. A hores d’ara, aquests compromisos no s’estan complint i cap de les administracions involucrades (Generalitat i Ajuntament) semblen interessades a posar-hi remei.
El resultat de tot plegat es l’absolut desconeixement d’aquet moment de la nostra història de gran part de la població i, el que és més greu, dels nostres joves. Caldria que totes les administracións afectades complissin les seves obligacions per poder-lo tenir obert, documentat, accessible i atractiu. El nostre jovent ens ho agrairia.