Tenim una vila adaptada?

Cal dir que fer-se aquesta pregunta en ple segle XXI, a mi em produeix perplexitat, una certa tristesa i indignació, ja que en els últims anys hem vist com els diferents governs municipals, sobretot en els dos darrers mandats, dedicaven gran part dels recursos a projectes faraònics i oblidaven el que en la meva opinió és el més important, que són les persones. Ara cal preguntar-nos si, atesa la situació econòmica del nostre Ajuntament, aquest deixarà d’invertir en aquest tipus de projectes i, d’una vegada per totes, es dedicaran els diners i els esforços a arreglar totes les mancances que, d’altra banda, són força evidents. I posaré uns quants exemples sobre temes concrets: Semàfors: quan estaran adaptats per a persones amb distintes dificultats visuals tots els semàfors? Passos de vianants: quan seran segurs per a qualsevol persona amb algun tipus de diversitat funcional? Estat dels carrers: quant trigarem a tenir carrers sense llambordes aixecades, sense sots, amb voreres que permetin caminar-hi sense risc? Accessibilitat: quan deixarem de tenir barreres arquitectòniques? Quan l’ascensor per anar al Poliesportiu estarà sempre en funcionament? Quan es farà que les pissarres a peu de carrer no obstrueixin el pas a persones amb problemes de visió? Tanques: com que la nostra és una població amb una llarga tradició festiva, on entitats i grups celebren actes de manera periòdica, aquest fet ens porta a veure tanques gairebé contínuament, a les quals s’hi han de sumar també el tancament de carrers heretats de la covid. Aquestes tanques romanen a les voreres de forma persistent, amb el consegüent perill per als vianants, sobretot aquells que tenen algun tipus de discapacitat. Seria molt demanar que es tingués més cura a l’hora de retirar-les i apartar-les a les voreres de qualsevol manera? Convivència vehicles-vianant: en alguns casos concrets, aquesta convivència es converteix en un caos, en el qual el màxim perjudicat és el vianant, com, per exem- ple, la sortida del Col·legi Sant Miquel a les 17 h, els divendres d’Encants i la doble direcció al carrer Rafael Casanova, entre la plaça del Palau i la plaça del Mercat, o l’entrada al matí a l’Escola del Palau, quan, malgrat posar tanques a l’alçada del passeig del Terraplè, els cotxes hi accedeixen igualment i, a més, estacionen indegudament al carrer Rafael Casanova, amb el consegüent perill tant per als infants com per als vianants. I per últim, però no menys important, queda el tema de l’accessibilitat a l’estació de Renfe, on les obres fa més d’un any que estan aturades. Certament, en aquest cas, no tota la responsabilitat és de l’Ajuntament, però és una vergonya que, ara com ara, no sigui accessible per a una part de la població, com una persona amb un cotxet o amb crosses, per no parlar de les persones amb discapacitat física. És per tot això que cal que l’Ajuntament actuï al més aviat possible i garanteixi la mobilitat i accessibilitat a tots els molinencs i les molinenques. Hi tenim dret.