Primer de tot cal dir que aquest article no vol ser una crítica ni a l’Ajuntament ni molt menys a les entitats, gràcies a les quals podem gaudir de la major part d’activitats. L’únic que pretenc és fer palesa una sensació que jo percebo i que comparteixo amb persones d’una franja d’edat determinada. Evidentment, ni puc ni vull generalitzar, però no per això haig de deixar d’intentar exposar-ho.
D’un temps ençà, a mesura que he anat acumulant anys, ara ja en tinc seixanta recents fets, he anat vivint la sensació que la Festa Major cada vegada era menys per a mi, deixant de banda la sortida i el correfoc del Camell, o la plantada i les ballades dels gegants. A mi, personalment, més enllà d’alguna activitat concreta, només em queda la simultània d’escacs. Més enllà d’aquestes activitats, quines ens queden per gaudir de la Festa Major i que ens motivin a participar a les persones de la meva “generació”?
El que se sent gran per les matines o l’empalmada, i jove per al tradici- onal ball de Festa Major, el que no es veu fent la bicicletada o la caminada popular, i no gaudeix d’altres activitats culturals o esportives, de quines altres alternatives pot gaudir més enllà de l’esmorzar dels Miquels, la jornada castellera, o els focs de cloenda?
És evident, almenys des del meu punt de vista, que, actualment la Festa Major està bàsicament pensada i destinada al públic infantil i juvenil, d’una banda, i a la gent gran de l’altra, cosa que em sembla força bé, però no suficient.
En el meu cas i el d’altres persones de la mateixa franja d’edat que ja no hem d’acompanyar els nostres fills i filles, que no som avis ni àvies i que, per tant, ja no participem de manera quasi obligada, o no ens veiem abocats a ser-hi, a les activitats destinades a aquest públic, en gran part de la Festa Major ens sentim desubicats, ja que trobem un buit a carrers i places, i, per tant, trobem a faltar-hi alternatives.
El programa de Festa Major hauria de combinar, incloure i portar a terme altres activitats per animar i catalitzar l’interès d’aquesta franja d’edat, sabent i sent conscient de la dificultat que representa organitzar i encabir activitats minoritàries.
Per tot això que he exposat, penso, sento i crec que avui dia, la Festa Major no és per a tothom.
No vull acabar aquest article sense parlar del Pregó. Penso que està molt bé el fet de voler fer valdre l’esforç i la participació de moltes entitats, i, en certa manera, retre’ls homenatge durant la Festa Major, però alhora crec que el format actual de Pregó no és l’escenari adient. Crec que el consistori hauria de recuperar el format tradicional del Pregó, encarregant-lo a persones de la vila o vinculades a ella, en format històric, satíric, crític o vivencial, sense que això exclogui que algunes d’elles puguin ser membres de les entitats. Fent-lo obert i donant protagonisme a l’espai públic. I buscar un altre moment i espai per donar-los aquest protagonisme.
En definitiva, una Festa Major per a totes i tots.