Arran de les darreres pluges, he pogut constatar que el vers de la cançó d’en Raimon cada dia es fa més palès i més greu. Per tant, l’evidència que existeix un canvi climàtic ja és innegable, malgrat que alguns (l’extrema dreta) segueixin negant-lo per interessos econòmics, i altres persones, per desconeixement, manca d’interès o per deixar-se portar per opinions manipulades políticament i ideològicament.
Les denúncies que fa temps que fan els científics i les entitats mediambientals sobre el retard a aplicar polítiques ambientals per implementar mesures que mitiguin el canvi climàtic no han tingut resposta per part de les administracions públiques i polítiques. Serveixi d’exemple la intenció tant del govern central com del govern de la Generalitat d’ampliar l’aeroport del Prat, que malmet espais protegits, com la Ricarda, i tot el sistema ecològic fins a la riera de Vallvidrera, a la nostra vila, a part d’omplir-nos de més asfalt, que no ajuda ni a temperar les calorades ni a escampar l’aigua quan plou com en els darrers anys. I, malauradament, això ha vingut per quedar-se, tal com diuen els meteoròlegs i els científics.
Pel que fa a Molins de Rei, ha persistit la inundació del carrer Rafael Casanova, com ja és tradicional, i del pati del Palau. A més, els darrers episodis de pluges torrencials ens han permès descobrir que molts altres punts de la vila són susceptibles d’inundació, com ara diversos carrers del barri del Canal: Raseta, Verge del Pilar, Felip Canalies, Sant Isidre, Menéndez Pelayo, Fassina, Ferran Agulló, i potser me’n deixo algun.
Altres punts conflictius han estat la riera Mariona i la riera Bonet (que, com el seu nom ja indica, són rieres), els barris de muntanya, amb especial afectació a la Rierada, i també el polígon Riera del Molí, els ponts de Can Baruta, que, per sort i per poc, l’aigua no va sobrepassar, i el barri de la Granja, on l’aigua de la riera, que és a tocar, hauria pogut afectar greument veïns i equipaments com la Clínica, l’escola la Sínia, el CAP Molins de Rei i possibles baixos de tot el barri. I, tal com deia abans, com que no n’hem après, construïm la nova residència de gent gran en una zona potencialment inundable, amb el vistiplau de totes les administracions implicades.
Espero que nous episodis de pluges torrencials quasi diàries o de més intensitat no provoquin desgràcies personals en forma de víctimes mortals.
L’aigua per algun lloc ha de sortir; el sistema de clavegueram i els embornals s’han demostrat insuficients i, com que hem omplert els pobles i ciutats de ciment, totxo i asfalt, l’aigua llisca.
Afortunadament, a la nostra vila s’han reconvertit dues places dures (1 d’Octubre i Pont de la Cadena) en espais verds, però no n’hi ha prou. Cal aprofundir en un model urbanístic i de construcció de la vila que tingui en compte la nova situació climàtica. Cal buscar fórmules per recollir l’excedent d’aigua de pluja que es pugui originar, com, per exemple, les piscines soterrades, per evitar mals majors.