Quan es vivia del camp i no hi havia carreteres, les rieres eren les comunicacions de moltes masies i d’alguns pobles.
A Molins de Rei, la riera de Vallvidrera es deia “la riera del molí”, de vegades “la riera de Sant Bartomeu”, per passar per sota d’aquest nucli (si bé el nom és més escaient quan se li aplica a la riera que, des de Santa Creu arriba a, l’ara, carrer Verdaguer). També s’anomena “la de can Baruta”, des de la construcció dels ponts de Can Baruta, necessaris perquè el tren creués la nostra riera. Tres dels noms citats es comprenen però...i el de “la riera del molí”?
De temps llunyans es troba poca documentació i, sovint hem de fer conjectures. És clar que Molins de Rei va néixer amb la construcció dels molins reials, però aquests no van ser els únics. Sabem que al costat de la riera n’hi havia hagut, i precisament un d’ells fou dels Baruta. Jo diria que, tan proper del desguàs de la riera al riu Llobregat, és poc probable que donés el nom a aquest curs d’aigua que, com més avall anem, menys cabdal abundós sol portar, si no va sec completament. És veritat que aquesta riera és l’única que té aigua permanent al Parc de Collserola, però també és cert que com més amunt pugem, més en porta.
A Can Campreciós, prop del final del terme, trobem la Font Picant, que sempre raja cap a unes aigües rielleres, tranquil·les, dirigint-se als Pinetons de Can Santoi, abans lloc de petits aplecs i, fins i tot, d’actes religiosos.
Continua pel centre de La Rierada amb Can Castellví, on més avall hi trobem la Font de l’Espinagà, ben famosa el darrer segle, quan s’hi celebraven trobades i partits de futbol. Prop d’aquesta font es prenia l’aigua mitjançant un aqüeducte que, en terres de Can Campderrós, movia un molí de pou, del que se’n conserven restes. És aquest molí, situat entre masies, el que seria lògic que resolgués la moltura de la circumdant zona muntanyosa.
Tenim al costat La Rierada, nucli format posteriorment entorn de Can Castellví i amb terres de Can Santoi. El molí serviria a Can Campderrós, a Can Planas, i enlairats, a un costat, Sant Bartomeu de la Quadra, abans Sant Bertomeu d’Olorda i, a l’altra llera, masies ara d’El Papiol. Sembla doncs probable que la gent en digués el molí de la riera i, conseqüentment, “la riera del molí”.
I així tenim, doncs, com es creen popularment molts dels noms que coneixem.