Els noms dels carrers sovint ens parlen d’una evolució i d’un temps, i no sempre el nom oficial coincideix amb el nom popular, sovint lligat amb motius posats a les persones.
Si fem memòria de quan va néixer el primer nucli a Molins de Rei, possiblement dirien: les cases del molí, tot i no pertànyer al molí, o les de cal ferrer, i més tard les de baix i les de dalt, fins a concretar: el carrer de baix, el de dalt, el del mig i el de l’església. I ja arribem a anomenar un carrer Major i una Plaça. I així ens ho passem bé canviant noms per posar les coses difícils als xafarders del futur.
Com que teníem la riera de Cagalell, l’edifiquem i li diem la rambla, o el passeig de la Riera i, ara, carrer Verdaguer. Del torrent de Camaderús se’n digué carrer de l’Hospital i ara, Ignasi Iglésias, mentre que per a molts és la pujada de la font o de l’església. La roca rufa i els carrerons són el carrer Ponent, Fusters o Boters. També es consideraren carrerons uns altres passatges estrets que, un cop enderrocats, ara són la plaça de l’Ajuntament. La plaça era un eixamplament del carrer que unia els dos primers carrers existents.
L’actual carrer del Pintor Fortuny o del Museu tenia per nom carrer del Sol (hem de pensar que les cases devien ser baixes i el sol entrava al carrer) i també carrer del Pou Artesià, noms oficials, perquè popularment se li va dir carrer del fanalet, artefacte que sembla que, posat a la cantonada, orientava els homes que cercaven un cert “ofici”.
La popularment pujada de la Joventut es conegué com carrer de les Eres i ara és el carrer Balmes.
Des de l’església cap amunt, un quasi torrent era el carrer de Santa Creu d’Olorda; més tard, de la Vall i, ara, allargat, carrer Puigcerdà.
El primer carrer ample i modern va ser el passeig dels Arbres, que passà a dir-se General Mola i, actualment, de Pi i Margall. La rasa, vorejant per sobre d’Enric Granados, serví de carretera, de torrent i una banda del carrer tocant a la rasa va fer de muralla.
I no parlem de la INCRESA, projecte dels anys seixanta quan tot allò encara eren camps i el camí, dit de la regadora, anava cap a l’era del Silo, on una família obria canyes per fer-ne canyissos.
Sortint de l’Ajuntament per anar al Papiol o a Castellbisbal, a l’edat mitjana era la connexió amb Martorell i aquella pista fou batejada com a carretera de Molins de Rei a Caldes de Montbui. Per altra banda, antigament rebé el nom de carrer de la Riera ara és el carrer d’Anselm Clavé.
Per anar de l’església al cementiri es passava per un carreró i d’aquest punt se’n deia carretera de Sant Bertomeu; era la vella, la que passava per la plaça de les Bruixes. L’actual plaça dels Països Catalans, antic revolt de la riera de Cagalell, fou el segon cementiri i, un cop traslladat, es convertí en la plaça del Caiguts.
I fruit de l’expansió nasqué la carretera, la Bàscula, el Carril, les Conserves i la riera de Bonet, entre d’altres, però d’això en parlarem un altre dia.