Un nom, avui, poc conegut però històricament ben complicat.
Comencem pel mas Bonet de Reguers. Us sona la riera de Bonet?
Coincidint en gran part en l’esmentat territori, direm que entre els segles XII i XV, si no abans, el mas Bonet va ser potent: abastava des de Sant Pere Romaní cap a l’oest, de l’ermita vers la vila, i limitava amb terres del castell Ciuró, en l’anomenat camí de Sant Pere, i del pla de Regués al riu.
Pere Bonet, del mas Bonet, morí de la pesta bubònica el 1467 i la finca passà a mans d’Isabel de Joan i de Soler, vídua de Galzeran de Requesens. Va ser Isabel qui nomenà hereu del mas Bonet el seu fill Dimas de Requesens i al mas se’l passà a conèixer com Torre Dimasa.
No queda clara, tot i examinar documents, la pertinença de l’església de Sant Pere a la Torre Dimasa, perquè el mas Moriscot, que l’envoltava, mostrava independència del mas Bonet i, en canvi, els Bonet i els Requesens l’esmenten com seva.
Es podria pensar en un discutible concepte de propietat, que barrejava drets i alou: tenia el mas Bonet una torre, o Torre Dimasa, i se n’adjudicà el nom per drets sobre la torre annexa a Sant Pere?
Si ens situem en l’existència de la Torre Dimasa a partir de Dimas de Requesens, arribem al moment en què Mencia, filla de Lluís de Requesens, compra, el 1585, la propietat a Maria Joanna de Boixadors, senyora de Savalla i neta de Dimas de Requesens.
El 1674, Anna Maria de Cardona, comtessa d’Oropesa, ven la Torre Dimasa a Joseph de Pallarès, donzell de Barcelona, i creiem que la cedeix a Francisco Valls i de Pallarès, segons un document autoritzat.
Si bé consta la venda de la Torre Dimasa, sembla que no se’n vengué tota la propietat, de la qual es recaptaven nombrosos censos i dels quals el 1745 encara se’n rebien.
La família Valls eren destacats comerciants i mentre aquesta propietat fou seva, fou destinada a residència d’estiu.
A principis del segle XIX la compra la família Llimona, interessats en l’agricultura. El poc manteniment en les infraestructures i la limitada aportació de recursos econòmics els portà a desfer-se’n i el nou comprador fou la Diputació de Barcelona. Possiblement, en aquell moment en deien Torre Llimona i d’aquí a Torre Llimasa, últim nom conegut.
La compra per part de la Diputació fou amb finalitats benèfiques per destinar-la a centre d’acollida i formació per a nens orfes i necessitats per aprendre agricultura, guiats per la Congregació de les Germanetes dels Ancians Desemparats. Passat un temps, la Diputació considerà convenient traslladar-lo a una finca de Sant Boi de Llobregat, la qual evolucionà a Colònia de Sant Boi.
Tot porta a pensar que els censataris seguiren amb les terres i molts passaren a fer-se’n propietaris.