Hi ha gent que no ha jugat mai amb ells, no ha vist cap de les seves pel·lícules, no ha col·leccionat ni una sola de les seves cartes i mai ha passejat pels carrers de la vila caçant-los a cop de smartphone, però tothom reconeix al “hàmster” ratllat de color groc, envoltat de rajos elèctrics, i acompanyat per la paraula Pikachu. Els Pokemon són coneguts arreu del món, però...d’on han sortit?
El seu creador, Satoshi Tajiri, va ser un nen diagnosticat amb la síndrome d’Asperger (un trastorn de l’espectre autista) que vivia a la perifèria de Tokyo en un entorn rural. La seva màxima satisfacció i entreteniment era sortir pel bosc, coves i llacs a buscar insectes que col·leccionava i, inclòs, intercanviava amb altres aficionats. Una altra de les seves grans passions eren els videojocs, de la que va crear una revista amateur, GameFreaks, que li va donar l’oportunitat d’establir contactes amb altres apassionats del món de l’entreteniment digital.
Amb el temps Game Freaks va esdevenir un estudi de videojocs, portant a terme alguns projectes per a tercers que van ser molt productius i els van donar un bon renom, cosa que Nintendo no va poder obviar i els va voler donar feina.
Un cop dins la casa de Mario Bros i veient les possibilitats que tenia la nova consola portàtil Game Boy (1989), que permetia compartir dades entre dues consoles a través d’un cable, en Satoshi va veure clar que era el moment de compaginar les seves dues grans aficions: col·leccionar insectes i els videojocs.
Pocket Monsters, (títol del videojoc en japonès, que va derivar a Pokémon en passar a Occident), consisteix a col·leccionar tot tipus de monstres “de butxaca” a través de lluites, exploracions i competicions, mentre segueixes la història d’un entrenador pokémon. No és una obligació, però tot fan de Pokémon es pren el repte de fer-se amb tots els monstres del videojoc a la seva Pokédex (una espècie de registre exclusiu de la marca).
Cada nova entrega dels seus videojocs comporta dos títols que es venen per separat (Vermell i Blau o Espasa i Escut en són uns exemples) i que són pràcticament iguals a excepció que en cada títol hi ha pokémons diferents. Així que has de capturar tots els pokémon de la teva edició i contactar amb algú altre que tingui l’edició paral·lela per intercanviar-vos els monstres que us falten (les consoles Nintendo venen habilitades per això).
La síndrome d’Asperger comporta un distanciament social i afectiu, però no puc evitar pensar que en Satoshi Tajiri ha fet jugar i compartir a milions de persones de tot el món.
T’ha convençut? Doncs a fer-se amb tots!!!