Aquesta setmana he començat a veure una nova sèrie. S’anomena “Project Lazarus” i m’ha cridat molt l’atenció perquè ha creat un nou sistema de viatjar en el temps que encara no havia vist explotar. La seva premissa és que una corporació americana és capaç de reiniciar la història del món, a voluntat, fins a l’últim 1 de juliol. Ningú a la població s’adona d’aquests reinicis excepte ells. M’ha semblat una idea molt original i m’han agradat molt els arguments que fan servir per tenir-nos enganxats a la pantalla cada episodi.
El reinici dins de les històries temporals ja les havíem gaudit gràcies a Bill Murray a Atrapat en el temps, on havia de bregar amb el fet que cada cop que despertava revivia el mateix dia , o amb Tom Cruise a Al límit de l’endemà, on el reinici el provocava la seva pròpia mort en un món envaït per extraterrestres.
Però hi ha hagut altres històries relacionades amb el viatge en el temps que han triat altres sistemes i també ens han fascinat. Sigui perquè hem fet servir una màquina que ens trasllada a qualsevol coordenada temporal, sigui per un poder genètic o perquè el nostre Delorean ha arribat a 142 km per hora i ha activat el condensador de Fluzo, al final, el fet de poder manipular o modificar algunes accions passades sempre ens ha cridat l’atenció. I això per què serà?
Repetir una conversa finsa acabar tenint la raó, guanyar totes les porres apostant al futbol o avançar-te en esdeveniments que ningú sap que han de succeir són maneres amb les quals podríem aconseguir fama, diners i prestigi, però sempre hauríem de tenir en compte que cada acció efectuada en el passat canviarà el nostre futur: cada cop que guanyis una conversa, a l’altra persona li baixarà l’autoestima i dubtarà que els seus arguments siguin suficients en el pròxim debat; que guanyis sempre a les apostes podria incitar amics i familiars teus a participar d’aquesta manera insana de jugar i això podria provocar una perversió en els seus hàbits lúdics. I segons a quins esdeveniments t’avencessis, podries fer canviar la història política i social de la teva zona o fins i tot del món sencer. Si poguessis canviar coses del passat, irremeiablement canviaries el futur, el teu i el de molta més gent. Seria just? Seria ètic?
Les històries en llibres, còmics, pel·lícules o sèries ens ajuden a conviure amb aquestes fantasies i aquests dilemes, però si arriba el moment que tinguem aquest poder a les mans, el faries servir?
A mi m’agrada pensar que, si totes les decisions que he pres a la meva vida m’han portat al moment exacte on soc ara - vivint amb la meva família, gaudint amb les meves amistats, aprenent de les meves inquietuds i escrivint aquest article amb il·lusió perquè tu el puguis llegir - és que tan malament no ha anat, oi?