L’any 1986 es va estrenar Curtcircuit, una pel·lícula en la qual un robot, anomenat Número 5 i fabricat originalment com a arma de guerra, pren consciència després de passar per una tempesta elèctrica i actua per iniciativa pròpia amb una ideologia antibel·licista i una personalitat amable i divertida. La trama de la pel·lícula se sosté entre la persecució dels seus creadors per destruir-lo i l’entranyable relació que el nostre protagonista estableix amb un grup d’humans que intenten ajudar-lo. Finalment, en Número 5 aconsegueix enganyar els seus perseguidors i, en veure’s alliberat, es canvia el nom pel de Johnny 5.
Dos anys més tard, el 1988, van fer la seqüela, Curtcircuit 2, en la qual en Johnny 5 viu amb els seus amics humans i intenta trobar el seu lloc dins la població novaiorquesa de la qual sovint percep rebuig, recel i cap acceptació. En aquesta segona part, Johnny 5 crea un altercat en una biblioteca. Li encanta recopilar dades i una de les seves facetes més divertides és poder llegir un llibre en segons passant molt de pressa les pàgines. Quan entra a l’edifici municipal es torna boig d’alegria i comença a recopilar dades a tota velocitat mentre fa volar tots els llibres dels seus prestatges, cosa que provoca que els encarregats, esfereïts, truquin a la policia i en Johnny 5 sigui detingut. Un cop emmanillat en un magatzem de la seu de la policia local, en Johnny 5 porta a les mans els dos únics llibres que ha volgut quedar-se de la biblioteca i que llegeix molt a poc a poc, passant les pàgines amb lentitud, i això fa entendre que viu una gran tristesa. Els dos llibres són Frankenstein i Pinotxo.
El primer cop que vaig veure la pel·lícula, amb deu anys, em va divertir donar per fet que, com que no coneixia les obres, el robot havia escollit dos gèneres molt diferents entres ells per error. Però amb el pas dels anys, i després de llegir aquestes obres, vaig entendre que en Johnny 5 va escollir aquelles dues novel·les amb molta consciència: les va escollir perquè es basaven en personatges que eren exclosos, incompresos i perseguits, per ser diferents dels altres i, sobretot, per la tristesa que això els provocava. La mateixa tristor que estava vivia en Johnny 5.
Un monstre, un titella i un robot, personatges ben diferents, però units per una emoció tan concreta i intensa. I sabeu què? No solament els ha passat a ells; també jo m’he sentit de la mateixa manera en algun moment i entenc que els seus creadors, també. I tu, la persona que estàs llegint aquestes línies, segur que també reconeixes aquesta buidor.
I és que per molt diferents que ens sentim respecte als altres, les emocions que vivim són ben idèntiques.
Està bé recordar-ho de tant en tant.