Hi ha dues coses que tradicionalment arriben puntuals per Nadal: els anuncis de colònies que no entén ningú i els videojocs que surten massa aviat. És una litúrgia moderna: les empreses pressionen, els programadors no dormen i a la resta del món ens toca desempaquetar un regal que trontolla més que un arbre de Nadal de plàstic del basar. Alguns d’aquests llançaments precipitats han quedat gravats en la memòria col·lectiva... i no precisament per bons.
Després de l’èxit de la seva primera entrega, Ubisoft va voler estrenar un nou videojoc cada any de la seva saga Assassin’s Creed, amb resultats dispars però mai negatius... fins que va arribar Assassin’s Creed Unity (2014). Ubisoft volia dominar la campanya de Nadal amb un Assassin’s Creed majestuós situat a París durant la Revolució Francesa. El resultat? Un espectacle involuntari de bugs: personatges sense rostre, ulls flotants i animacions que feien més por que un carreró fosc. Les presses per sortir al novembre van convertir París en una pila glitch digna del Lovre.
Al 2020, CD Projekt RED esperava un final d’any de triomf, però la realitat va ser molt menys lluent. En consoles base, Cyberpunk 2077, un popular joc de rol passat a videojoc, semblava un collage de textures tardanes, cotxes que levitaven i NPC que apareixien quan volien. El drama va escalar fins a un punt històric i Sony va retirar el joc de la seva botiga digital. Un recordatori brutal que el calendari nadalenc és tan implacable com la mateixa corporació Arasaka.
Tony Hawk és un skater professional que va donar nom a una de les sagues de skating acrobàtic més importants del món: Tony Hawk Pro Skater. En la seva cinquena entrega, cap al 2015, Activision va accelerar el llançament per no perdre la llicència i encaixar amb les vendes de Nadal, però el producte físic era gairebé buit: el que hi havia al disc era poc més que un menú; la resta arribava via una descàrrega gegant. Patins sí, joc... no gaire.
E.T. (1982) va ser l’origen del desastre nadalenc. Atari va encarregar el joc al desenvolupador Warren Robinett i li va donar només cinc setmanes per tenir-lo llest abans de Nadal. El resultat va ser una odissea de forats, mecàniques confuses i frustració generalitzada. Milers de cartutxos van acabar enterrats al desert de Nou Mèxic. El fracàs va contribuir a la crisi del videojoc de 1983. Una nadala tràgica amb ecos industrials.
En fi, el Nadal és la festa del consum per excel·lència i cap empresa vol quedar-se fora del gran aparador. El problema és que, quan un joc no està llest, no el salva ni Santa Claus!
Potser algun dia la indústria aprendrà que el millor regal és el temps: temps per provar, polir i ajustar. Temps perquè un joc surti quan toca... i no quan ho marca el catàleg d’El Corte Inglés.