Ja sabeu que m’agrada força parlar sobre fenòmens que s’han obert pas a través d’un determinat format cultural, però que han assolit una qualitat i una popularitat tan elevades que no han tingut més remei que fer el salt a altres modalitats per arribar a nous públics. Del videojoc d’avui, ja fa dies que n’hauria d’haver parlat, però mai és tard, diuen…
A principis dels anys 90, l’escriptor polonès Andrzej Sapkowski va donar vida a Geralt de Rívia amb la seva saga de llibres The Witcher (El bruixot). Al llarg de vuit llibres, Sapkowski ens transporta fins al Continent, un món de fantasia medieval ple de nans, elfs, humans de tota mena, necròfags, homes llop, màgia, conflictes polítics i molta mala llet. I al bell mig de tot plegat hi trobem en Geralt, un bruixot entrenat des de ben jove en les arts de la guerra i la màgia per convertir-se en un mercenari especialitzat en la caça de bèsties i criatures malignes.
Però Sapkowski no imaginava que les aventures del seu bruixot acabarien arribant a un comandament de consola. Quan CD Projekt Red li va proposar portar The Witcher al món dels videojocs, l’escriptor va preferir assegurar-se els diners i va rebutjar els royalties que li oferien a canvi d’un pagament fix que, segons diverses fonts, rondava els 13.000 euros. Ningú veu el futur, és clar… però és fàcil imaginar que, amb el temps, aquella decisió li va portar més d’un mal de cap.
I és que la companyia polonesa va convertir The Witcher en una autèntica mina d’or. Tres videojocs després, la saga s’havia consolidat com una de les grans referències del gènere, especialment amb The Witcher 3: Wild Hunt. Si els llibres et feien imaginar les aventures d’en Geralt, el videojoc et permetia viure-les i, sobretot, decidir-les: quins encàrrecs acceptar, quina dama seduir, a quin territori viatjar o quina decisió prendre quan les coses es complicaven. El Continent estava als teus peus i les possibilitats semblaven infinites.
I llavors va arribar Netflix. El fenomen era massa gran per ignorar-lo i la plataforma va fitxar Henry Cavill -en aquell moment, el nou Superman cinematogràfic- per posar-se en la pell d’en Geralt. Cavill, a més, era un gran aficionat a la saga. La sèrie ha arribat a quatre temporades i en té una cinquena prevista per al 2027. Potser no ha estat el gran èxit que molts esperaven, però sí que va aconseguir portar The Witcher a un públic que probablement mai no havia llegit Sapkowski ni havia agafat un comandament per jugar amb el videojoc.
The Witcher s’havia convertit en un fenomen mundial.
I ara, coincidint amb el seu aniversari, el 24 d’octubre, tornem al Continent amb una nova versió de The Witcher 3: Wild Hunt, mentre esperem amb ganes la futura quarta entrega. Un joc que sembla disposat a cedir bona part del protagonisme d’en Geralt a la Ciri, la seva pupil·la.
I jo, què voleu que us digui… Tinc moltes ganes que arribi.