Soc la Nora, sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra al comandament de l’operatiu encarregat de desmantellar una de les xarxes d’estupefaents més gran del Baix Llobregat. El seguiment d’uns delinqüents comuns ens havia portat fins a Molins de Rei, en plena Fira de la Candelera. Infiltrats entre la multitud, el meu equip i jo ens vam dispersar pels expositors de productes i serveis d’allò més variats: des d’embotits, formatges i mels, fins a roba, joies, cotxes i la rifa d’un pernil per part de Promocat Indus. Tampoc faltaven les parades artesanals que exhibien la riquesa de la cultura local amb aromes d’encens i delícies culinàries que omplien l’aire.
Res anormal que ens fes sospitar. Llavors, on amagaven la droga?
Les hores passaven sense que trobéssim cap indici de res, fins que vam rebre un avís de falsa alarma i instruccions per desmantellar l’operatiu policial. Esgotats, els que ja estàvem fora de servei vam anar a tastar uns vins als estands de la plaça de la Llibertat i llavors ens van cridar l’atenció la parada de les corrúpies, unes figuretes d’argila que, per tradició, la gent venia a buscar a la fira expressament.
Seduïts per les històries de màgia i misteri que l’envoltaven, ens vam apropar, encara que jo, escèptica de naixement, no veia cap motiu racional perquè prémer argila amb la mà fos un mètode de psicoanàlisi o, encara més, un ritual de màgia. No estava per a bajanades.
Quan em va arribar el torn, vaig prémer l’argila i, basant-se en les marques impreses pels meus dits, l’artesà m’aconsellà:
—Nora, estàs molt estressada. No t’has de prendre la vida tan seriosament o no arribaràs a vella. Gaudeix de les petites coses. Deixa aquesta corrúpia sobre la tauleta de nit i et donarà la resposta que estàs buscant.
Vaig sentir una connexió especial amb aquell home d’aparença afa- ble, com si pogués llegir la meva ànima. M’inquietava la quantitat de coses que devia haver intuït de la gent i que guardava en secret. Tot i això, mai hauria pensat que quan va dir que la corrúpia em donaria la resposta es referís al fet que, més enllà dels mètodes tradicionals d’investigació, una figureta s’acabaria convertint en la millor eina per solucionar casos. I és que d’ençà d’aquell dia, quan m’adormo, tinc visions que em guien cap a la resolució de casos que poc o res tenen a veure amb drogues, com robatoris, desaparicions i fraus fiscals. A les nits, la figureta d’argila potencia la meva intuïció i em connecta amb pistes ocultes que ens han passat per alt.
I així he après que, a la vida, sovint, les respostes més inesperades provenen de les fonts més insòlites i que el més important és estar obert al que la vida ens ofereix, fins i tot a les corrúpies d’argila. Perquè reconèixer que hi ha coses que s’escapen al nostre enteniment i control és el primer pas per assolir la saviesa.