amb Barcelona, perquè Alcoi és una Barcelona en petit.” Isabel-Clara Simó
Fa dos anys que ens va deixar la Isabel-Clara Simó, una de les nostres grans escriptores contemporànies. Va morir el 13 de gener del 2020 i trobo molt a faltar la seva ploma esmolada, clara, contundent, valenta com a dona i com a catalana.
Filla d’Alcoi, la seva primera novel·la fou un llibre que retrata la història d’una jove obrera que esdevé propietària de la fàbrica tèxtil on treballa. Que no us confongui aquest guió. No es tracta d’una novel·leta rosa, la protagonista no és una Ventafocs del segle XIX. El llibre no té res a veure amb Pretty Woman.
“Júlia” és una obra densa, amb un contingut social interessantíssim i amb uns personatges complexos de gran personalitat, que explica una part de la revolució industrial de la capital de l’Alcoià a través de la vida d’una dona intel·ligent i forta que vol sortir de la misèria i que s’enfronta sense por als prejudicis socials del seu temps.
Joan Fuster, que era conscient de la importància de la industrialització a Alcoi i dels processos socials que va provocar, va reptar els escriptors alcoians a escriure una novel·la sobre la Revolució del Petroli, un aixecament anarcosindicalista que va esclatar el juliol de 1873 a Alcoi i que rep aquest nom perquè els obrers en vaga duien torxes untades amb petroli. Sembla que, durant dies, la ciutat feia per raons òbvies una forta olor de petroli. I, tot i que la història que ens explica la Isabel-Clara Simó passa uns anys més tard, no es pot negar que el fantasma del moviment obrer i dels homes i les dones d’Alcoi que el van protagonitzar hi és present i en defineix el desenllaç. No patiu, no us el penso explicar.
La primera edició d’aquesta fantàstica obra és de 1983, però val la pena llegir-ne les darreres edicions editades per Bromera, revisades per l’autora i on el model de llengua en els diàlegs s’acosta molt més al parlar alcoià que la primera versió.
Si en la lectura hi busqueu distracció, la hi trobareu, però si com creia l’autora de Júlia que «... la literatura és un art, per més lleis del mercat que hi haja, com la pintura és un art, per més marxants que l’acaparen... », hi trobareu una de les obres cabdals de la literatura catalana contemporània: un clàssic. Ni més ni menys.