M’agraden els llibres de viatges: els dels viatges reals i els dels viatges imaginaris. Suposo que, per això, un dels meus autors favorits és Jules Verne. Potser algun dia us proposaré la lectura d’alguna de les seves obres, que, malgrat el que es pugui creure, no estan pensades per a públics infantils.
En canvi, avui m’agradaria recomanar-vos un viatge molt més real i proper que ens acosta a la ciutat de València de la mà d’un llibre deliciós, València, guia particular, de Joan F. Mira. Una ciutat que tenim tan a prop i tan lluny i que amaga sorpreses meravelloses dins dels seus carrers, en els seus magnífics jardins, en els edificis medievals i barrocs, en un eixample burgès gairebé desconegut.
Molts de vosaltres, coneixedors de la fantàstica obra novel·lística, assagista i de traductor de Mira, us demanareu per què us suggereixo la lectura d’aquesta peça que es podria considerar menor.
És indiscutible que, des de la seva primera novel·la l’any 1874, en Joan Francesc Mira ens ha regalat obres magnífiques, totes elles dignes de ser llegides i rellegides: Borja papa, Els treballs perduts, Purgatori o El professor d’història. A més, ens ha acostat a la cultura occidental amb traduccions excel·lents de L’Odissea, La Divina Comèdia i els Evangelis.
I sí, d’entre tota aquesta obra trio la guia d’una ciutat. I penso que tant de bo totes les ciutats tinguessin un Joan Francesc Mira que les escrivís.
En el llibre es nota l’amor de l’autor per la ciutat, pels carrers i les places, pels palaus, per les esglésies, pels locals comercials tradicionals, pels cafès, pel riu que ja no és riu, per la seva història. I amb una gran senzillesa ens desgrana un per un els barris d’intramurs i l’Eixample i els jardins. Si visitem la ciutat seguint aquesta guia, serem capaços de fer-nos una idea clara de la seva evolució urbana, econòmica i social, i no ens perdrem res d’allò que València té de fonamental.
Però no us feu il·lusions perquè, com totes les ciutats, València us continuarà amagant secrets i, com ja ens avisa l’autor al final de la guia:
“Després de tot això, el visitant pot tornar a la ciutat amb l’esperit més fresc, passar una altra vegada per la vora del riu, per la Porta de la Mar i la Glorieta, pel carrer de la Pau i per davant del Micalet de la Seu. I llavors, assegut una altra vegada en un cafè de la plaça de la Mare de Déu, mirant els coloms blancs, es pot fer la il·lusió que ja coneix València”.