Ja us he comentat algun cop que un dels meus escriptors favorits és Jules Verne (Nantes,1828 – Amiens, 1905), pare d’un gènere literari nascut el segle XIX amb el nom de novel·la científica i geogràfica. Tots recordareu llibres com Vint mil llegües de viatge submarí, L’illa misteriosa, La volta al món en vuitanta dies, De la Terra a la Lluna, Viatge al centre de la Terra o Cinc setmanes en globus, que van convertir-lo en un dels autors més llegits d’Europa i en un dels més traduïts de tots els temps.
De jove, tot i que el seu pare el va enviar a estudiar Dret a París, dedicava més temps a l’escriptura i al teatre que a la universitat. A més, va començar a interessar-se per la ciència, cosa que el va portar a llegir obres de divulgació científica que acabarien sent la base de moltes de les seves novel·les. Malgrat no ser un científic, estava al dia dels avenços que es produïen i els seus llibres ho demostren. Una de les seves obres menys conegudes, però no per això menys interessant, és París al segle XX, on descriu els cotxes, la televisió, l’aire condicionat i, fins i tot, Internet.
Va escriure una extensa obra literària, de la qual cal destacar la col·lecció de novel·les coneguda com Els viatges extraordinaris, i n’he triat una per presentar-vos-la aquí: Els fills del capità Grant, publicada l’any 1867 i que narra l’aventura d’una expedició de rescat que porta els protagonistes des de les Illes Britàniques fins a Austràlia i Nova Zelanda, passant per Amèrica del Sud, circumnavegant el paral·lel 37° sud.
El viatge comença amb un missatge dins d’una ampolla. Un aristòcrata escocès el troba durant una sortida de pesca amb el seu iot, el Duncan. El missatge està molt malmès, però s’hi pot llegir la petició de socors del capità del Britannia, Harry Grant, que havia naufragat dos anys abans. Lord Glenarvan, acompanyat de la seva dona i els fills del capità, decideix anar a rescatar-lo. A l’expedició s’hi afegirà Jacques Paganel, un savi francès, una mica despistat.
El llibre està ple de peripècies, perills, personatges intrèpids i savis despistats, en un viatge que duu els protagonistes a fer la volta al món i, sobretot, n’inicia alguns en l’edat adulta, amb tot el que implica de responsabilitat, de capacitat per vèncer els obstacles que ens presenta la vida, d’ètica i, fins i tot – i això no és habitual a les obres de Verne – del despertar a l’amor.
El llibre respon a uns objectius que van més enllà de l’entreteniment: educar els joves en uns principis morals i socials i contribuir a la seva formació científica. En definitiva, Els fills de Capità Grant és una bona lectura d’estiu i, recordeu això, ho és per a totes les edats.