Aquest mes em permetreu que canviï de tema? Sí, aquest mes no us recomanaré cap llibre.
Sí, ja sé que la meva recomanació no és un llibre. La Fira de la Candelera és, en realitat, la nostra Festa Major d’Hivern: dies freds (o no tant, amb això del canvi climàtic), vent, pluja, anoracs, guants, bufandes; olor de botifarra torrada i pa acabat de fer; vespres de tast de vins; forasters que arriben en cotxe, en tren, en autobús... Sí, la Fira és tot això i molt més.
Estic segura que molts de vosaltres espereu la Fira amb impaciència —igual que un mes abans els nens esperaven l’arribada dels Reis d’Orient—, però també n’estic que alguns altres patiu només de pensar en els tres dies que ens esperen. Si poguéssiu, marxaríeu. Quanta incomoditat! No podem treure el cotxe del pàrquing, no podem caminar pel carrer, no podem dormir a la nit perquè la Fira Gastronòmica s’allarga més enllà de les hores convenients...
Sí, la Fira de la Candelera s’ha convertit en un dels meus clàssics, encara que no sigui un llibre. Perquè no només els llibres ho són. També ho és un Barça-Madrid, una rosa per Sant Jordi, un tortell per Reis i un Tió per Nadal. Aquests també són els meus clàssics. Els espero tot l’any i quan arriben em produeixen un sentiment difícil de definir, d’explicar amb paraules.
Amb la Fira, d’una banda, em sento feliç de veure el moviment que genera, l’alegria dels joves, la il·lusió que provoca en algunes persones anar a comprar planter, tastar vins i formatges, descobrir una cervesa artesana, comprar-se una bossa o aprofitar els preus de fira per canviar-se el cotxe. M’agrada descobrir el cartell de l’any, tot i que de vegades no m’acabi de fer el pes. Gaudeixo dels tastos de menjar i beguda, però he de reconèixer que no m’acosto gaire al planter. No tinc gaire gràcia amb les plantes, ho reconec.
Per una altra banda, quan penso que em costarà caminar pel carrer, que patiré molèsties nocturnes, que em caldrà fer molta volta per anar d’un lloc a un altre de Molins —si vull evitar les aglomeracions, és clar—, que sempre estic exposada a rebre la visita inesperada d’algun no molinenc que, com que jo visc a Molins, li ha semblat bona idea venir a veure’m justament un dels dies de Fira, m’envaeix el desig que acabi abans que hagi començat.
M’imagino que a molts de vosaltres us passa com a mi, d’altres sou uns fans incondicionals de la Fira i alguns us voldríeu fondre des que comença fins que acaba.
En qualsevol cas, la nostra Festa Major d’Hivern és inigualable: si no existís, caldria inventar-la.
Bona Fira!