Què respondríem si algú ens demanés quines eren les característiques de l’exèrcit alemany el març de 1938, quan l’Alemanya nazi es va annexionar a Àustria? Segurament, la majoria de nosaltres contestaríem amb adjectius semblats a modern, poderós, ràpid, innovador, potent, invencible, implacable. Però Éric Vuillard ens presenta un exèrcit una mica diferent que, tot i no tenir-ne un altre al davant, converteix el que ha de ser una desfilada triomfal en un embús de camions i tancs que endarrereixen l’entrada de Hitler a Braunau (la ciutat on va néixer). I tot, per culpa d’un problema molt important d’aprovisionament: el totpoderós exercit alemany s’havia quedat sense benzina per fer la blitzkrieg, la famosa guerra llampec.
Ara bé, què o qui va afavorir que Hitler arribés al poder i posés el món en escac i mat? Com ho va fer per annexionar-se Àustria sense disparar ni un tret? La misèria en què va quedar Alemanya després de la Gran Guerra, el maltractament que va rebre per part de les potències aliades, un alt índex d’atur i una república políticament i econòmicament afeblida van ser terreny adobat per a un moviment que reclamava l’orgull de pertànyer a la nació de Goethe, que declarava la superioritat de la cultura i de la raça àries. Podria semblar que amb aquesta conjuntura n’hi hauria d’haver prou. No obstant això, va caldre que entressin en joc alguns altres factors.
Vuillard ens remunta a l’any 1933, quan els grans industrials alemanys van fer donacions considerables de diners al partit nazi. Segur que noms com Krupp, Thyssen, Bayer, Siemens i Opel no us són desconeguts perquè encara ara els reconeixem en marques de cotxes, ascensors i medicaments. Què hi guanyaven aquestes grans corporacions amb Hitler al poder? Estabilitat social? Mà d’obra esclava? Contractes milionaris de material bèl·lic?
Aquests i altres passatges poc coneguts dels inicis de la Segona Guerra Mundial s’entrellacen en un llibre que, gràcies a la magnífica narrativa de l’autor, es troba entre la novel·la i la història, que relaciona episodis gairebé desconeguts d’aquest període i els presenta en un ordre que fa més entenedors els fets històrics d’uns anys d’importància cabdal per a la humanitat.
Si aquest llibre, que trobareu en una traducció al català d’Edicions 62, us agrada, llegiu-ne d’altres d’aquest mateix autor, que no té cap recança a abordar la història d’Europa amb un esperit crític envejable; que denuncia la vilesa i la feblesa de polítics, militars i industrials; que posa sobre la taula la debilitat de nacions considerades tan fortes com Alemanya, França, Gran Bretanya o Àustria.