El 13 de setembre de 2022, una noia de vinti-dos anys, Jina Mahsa Amini –Jina és el seu nom kurd, prohibit per les autoritats iranianes– va ser detinguda per la policia de la moral mentre caminava pels carrers de Teheran. El seu crim? Portava el hijab de manera poc adequada perquè deixava a la vista més cabell del que permet la legislació iraniana. Quina llei, oi? Pocs dies després moria a l’hospital, víctima d’una “aturada cardíaca”.
Les protestes, sobretot al Kurdistan iranià i a Teheran, no es van fer esperar i milers de dones van sortir al carrer sota el lema “Dona, vida, llibertat”, un lema que la revolució kurda ja ha fet universal. Les dones com a mostra de protesta es treien el vel i, algunes, es tallaven el cabell.
Aquest règim teocràtic va néixer, tal com ja sabeu, de la revolució islàmica contra el xa Mohammad Reza Pahlavi. Les expressions de descontentament van començar el gener de 1978 i durant tot l’any, vagues i manifestacions van aturar un país que reaccionava a les injustícies socials i polítiques del govern, però que també responia a la reacció d’una part de la població contra l’occidentalització d’Iran.
El xa va abandonar el país a mitjan gener de l’any següent i, només dues setmanes després, l’aiatol·là Ruhol·lah Khomeini va tornar del seu exili a París i es va convertir en el líder de la nova República Islàmica d’Iran, que el desembre de 1979 va aprovar una constitució teocràtica que encara es manté.
Aquest resum, més esquemàtic del que caldria, em serveix d’introducció a Persèpolis, una novel·la gràfica i autobiogràfica que ens apropa a la revolució islàmica iraniana des del punt de vista d’una nena que forma part d’una família benestant i ha estat educada a la manera occidental. Al llarg de la novel·la, acompanyarem la protagonista durant catorze anys: la sortida de la infantesa, la difícil adolescència, l’entrada a l’edat adulta i el seu exili definitiu a França.
Marjane Satrapi, l’autora, tria per als dibuixos una estètica senzilla, en blanc i negre, perquè vol que el text destaqui al llarg d’una obra molt personal i no defugi les contradiccions provocades pel xoc entre l’educació progressista i laica que ha rebut i la moral imposada pel règim islàmic, però tampoc la crítica a la societat occidental per la falta de solidesa ètica i per la despreocupació que mostren els joves europeus, ignots de realitats tan dures com la guerra i la repressió.
L’any 2007, Vincent Paronnaud i Marjane Satrapi van adaptar l’obra a un llargmetratge d’animació, també molt recomanable, que va obtenir el Premi del Jurat del Festival de Cannes. Ara bé, el més important és que, gràcies a Persèpolis, la novel·la gràfica va començar a ocupar el lloc que li correspon dins del món de l’art i de la literatura.