La precisió! Ai, la precisió! Quan parlem i quan escrivim hem de ser precisos, oi? Ho hem de ser si volem que els nostres interlocutors ens entenguin, entenguin el que volem dir. I ho hem de ser, sobretot, si volem ser veraços. Però darrerament costa molt trobar precisió en el llenguatge a les xarxes socials i en molts, potser massa, mitjans de comunicació. Per tant, probablement no és fàcil tampoc trobar-hi veracitat.
M’agradaria posar només un petit exemple del que intento explicar-vos: acabo de llegir a X (l’antic Twitter) un text que qualifica de “monja nazi” sor Lucía Caram, suposo que pel suport en forma d’ajuda humanitària als ucraïnesos arran de la guerra amb Rússia. Doncs bé, vull creure que si la persona que ha tractat de desacreditar la monja amb aquest adjectiu hagués llegit K.L. Reich no gosaria fer-ho, perquè, en aquesta novel·la autobiogràfica, Joaquim Amat-Piniella rememora la seva estada a Mauthausen com a hoste dels nazis -dels de veritat- i, és clar, trobar qualsevol similitud de la religiosa amb un membre del partit nacionalsocialista és absolutament impossible. L’autor d’aquesta obra autobiogràfica va sobreviure a aquest camp d’extermini i, durant els anys posteriors a l’alliberament, va escriure K.L. Reich, una novel·la on relata les seves vivències.
Com la de molts altres catalans, la joventut d’Amat-Piniella transcorre durant la guerra del 36 al 39 i la Segona Guerra Mundial, entre exèrcits i exili, entre camps de concentració i fam, entre “democràcies” que l’empresonen i -posteriorment- l’utilitzen, i règims totalitaris i “democràtics” que permeten l’extermini de milions de persones sense moure ni un dit per evitar-lo.
Joaquim Amat-Piniella va néixer a Manresa l’any 1913 -on no va poder tornar després del seu exili a causa de la repressió franquista- i va morir a l’Hospital de Bellvitge l’any 1974. Va dedicar la seva vida a la política, al periodisme i a la literatura; va ser autor de poemes, novel·les i assajos, tot i el silenci al qual va ser sotmès per la dictadura. Aquesta situació és també una de les causes per les quals K.L. Reich, acabada el 1946, no va ser publicada fins al 1963, després de presentar-la diverses vegades a censura.
Amb l’objectiu que els actes criminals del règim nazi no s’oblidessin mai i de defensar els drets dels vius, preservar la memòria dels morts i crear llaços de solidaritat entre els supervivents dels més de 10.000 deportats als camps de concentració del Tercer Reich, Amat-Piniella va ser un dels fundadors de l’Amical de Mauthausen el 1962. Ho va ser en la clandestinitat. Per cert, l’associació no va ser legalitzada fins al 1978.
Per acabar, m’agradaria creure que, un cop llegit K.L. Reich, aquells que fan servir “nazi” com un insult fàcil adreçat a qualsevol persona que no comparteixi les seves opinions, s’ho pensin una mica més abans de calumniar-la gratuïtament.