S’acosta Nadal i els carrers s’omplen de llums i ornaments, ens felicitem les festes i omplim el rebost de carn, peix, torrons i cava. Em fa l’efecte, però, que hem perdut aquell esperit que era propi d’aquestes dates. I m’agradaria recuperar-lo ni que sigui una mica.
Per això, aquest cop us parlaré d’una cançó i no d’un llibre; d’una persona que canta, com li agradava autodefinir-se, i no d’un escriptor. I tot plegat, perquè, si m’ho permeteu, amb aquesta recomanació voldria retre un petit i humil homenatge a la gran Victòria dels Àngels, que va néixer a Barcelona ara fa cent anys, el primer de novembre de 1923, i que ha estat, segons la BBC, la tercera de les vint millors sopranos de la música enregistrada, després de Maria Callas i Joan Sutherland.
Victòria dels Àngels, una persona que expressava la seva extraordinària sensibilitat dalt de l’escenari, recomanava als seus alumnes que la conreessin a través de la lectura de poesia, per exemple. “Poesia?”, es demanaven. “Per què em cal llegir poesia si vull ser músic?”. Per a ella, era molt més important enriquir-se com a persona que guanyar diners; era més important la família que l’òpera. Això va fer que, a partir dels anys vuitanta, deixés d’interpretar aquest gènere per dedicar-se exclusivament als fills i als concerts. Era l’antidiva per excel·lència.
El seu repertori concertístic combinava lied alemany, mélodie francesa, cançó espanyola i cançó catalana. I, com que ja tenim les festes al damunt, quina tria podria ser millor que El cant dels ocells per escoltar la veu d’aquesta gran antidiva? Perquè, com sabeu, El cant dels ocells és una nadala tradicional catalana, un cant a la natura el dia que Jesús neix, un dia lluminós d’hivern que convida els ocells a cantar.
Aquesta nadala, que Pau Casals interpretava sempre al començament dels concerts durant el seu llarg exili, té un ritme adequat per ser justament el que és: una cançó de bressol. Tot i que sembli paradoxal, ens evoca tristesa i melangia, i darrerament s’ha associat al dol. Ara que, ben pensat, ja ho tenen això, aquestes festes: una fusió entre alegria, malenconia, felicitat i pèrdua.
Doncs, si us ve de gust, aquí us deixo l’enllaç a la interpretació de Victòria dels Àngels. Desitjo que us agradi tant com a mi aquest enregistrament fet l’any 1978 al Teatre Colón de Buenos Aires:
https://www.youtube.com/ watch?v=h49B6YNJZuo
Només em cal afegir que, per primer i últim cop, no em fa res esmenar la plana a la BBC i afirmar que, en el meu cor, Victòria dels Àngels és la primera de les vint millor sopranos enregistrades.
Ah! Per cert, tampoc vull oblidarme de desitjar-vos uns dies plens de felicitat i recomanar-vos que us recordeu d’incloure llibres i música a la carta dels Reis de l’Orient.
Bon Nadal!