La novel·la que us proposo en aquesta ocasió, Samarcanda, és la segona d’una trilogia dedicada al Pròxim Orient del periodista, assagista i novel·lista Amin Maalouf (Beirut, 1949), que va començar amb Lleó l’Africà i va acabar amb Els jardins de llum.
Però, com que no cal llegir-les en un ordre establert, us suggereixo que comenceu per aquesta. Samarcanda, una ciutat mítica de la ruta de la seda, que transporta els occidentals als contes de les Mil i una nits, és el testimoni silenciós de la biografia novel·lada del gran filòsof, matemàtic, astrònom i poeta persa Omar Khayyam.
Els esdeveniments polítics i militars se succeeixen, entre finals del segle i principis del segle , en una Pèrsia envaïda i subjugada pels mongols i pels otomans, amenaçada per la perillosa secta dels assassins, que lluita per mantenir intactes la cultura i la identitat, entre pugnes intestines i sectes religioses que posen en perill la unitat de l’Islam. Sí, ja veieu que aquesta animadversió entre xiïtes i sunnites ve de lluny.
Doncs bé, durant aquest període tan convuls, Omar Khayyam (1048 -1131) va contribuir a reformar el calendari, va proposar una teoria heliocèntrica del sistema solar, va redactar un important tractat d’àlgebra, va superar la geometria d’Euclides, va desenvolupar un mètode geomètric per resoldre una equació de tercer grau, va ser el primer que va anomenar “X” la incògnita d’una equació i, sobretot, va escriure les seves famoses quartetes: les Rubaïyat.
Gràcies a la redescoberta d’Orient durant el segle , coneixem el passat de les grans civilitzacions egípcia, mesopotàmica, persa i el món islàmic medieval; tot i que a través del sedàs d’uns intel·lectuals romàntics que van arribar a idealitzar-les. Però aquest orientalisme va permetre que avui puguem llegir aquí una de les quartetes de Khayyam, traduïdes per primer cop pel poeta anglès Edward FitzGerald el 1859, i de les quals fa temps que en gaudim també en traduccions al català: Si la nostra estada en aquest món és precària i fugaç; si les creences religioses no valen per a res; si fins els més savis són incapaços de resoldre els misteris de l’existència, de què ens serveixen les pors, les inquietuds, la fe?
Amin Maalouf ens endinsa en un món de riqueses i luxes, de perills, d’integrisme religiós i polítics, de traïcions, però també de saviesa i d’estudi, de poesia i d’amor mentre acompanya Khayyam de ciutat en ciutat, de mecenes en mecenes. Ens mostra un món que ja no existeix, si és que mai ha existit, però del qual ens continuem nodrint.