S’acosta Sant Jordi, el dia del llibre per excel·lència a casa nostra. Sortirem a la llibreria i a la floristeria (perquè sortir al carrer el 23 d’abril és això) i comprarem algun llibre i alguna rosa. Què recomano aquest mes si el mercat està ple de novetats? Doncs, he decidit demanar-vos que, en la mesura de les vostres possibilitats, ajudeu a crear nous lectors. Ara us ho explico.
Segur que si us parlo d’En Patufet, pensareu immediatament “en la panxa del bou, que no hi neva ni hi plou”, un conte infantil que ens remunta a la infantesa, quan la mare i el pare ens explicaven històries fascinants, mentre passaven les pàgines d’un llibre amb il·lustracions que nosaltres encara no podíem llegir. Ara bé, En Patufet també havia estat una revista infantil molt popular que tenia com a objectiu despertar en els més petits el gust per la lectura.
Va desaparèixer sobtadament a finals dels anys trenta del segle passat. Imagino que la prohibició de publicar revistes de qualsevol mena en català devia tenir alguna cosa a veure amb aquesta desaparició.
Doncs bé, el dia 24 de desembre de 1961, i no sense moltes dificultats, va néixer una nova revista amb els mateixos objectius de la que s’havia deixat de publicar feia vint anys i els seus promotors la van batejar amb el nom de Cavall Fort, aquell joc infantil al qual els ganàpies de la meva edat encara hem jugat tant al carrer com al pati de l’escola.
Des del primer número, la revista ha gaudit d’uns col·laboradors de luxe que ens han regalat unes portades inimaginables per a una publicació infantil: Joan Miró, Antoni Tàpies, Clavé, Viladecans, Frederic Amat, Francesc Todó, Hernández Pijuan, Vila Casas, Muxart, Maria Girona i un llarg etcètera n’han estat alguns. L’última pàgina no ha d’envejar res a la portada, perquè en Jep i en Fidel en van ser els protagonistes durant molt de temps, uns personatges nascuts del llapis del gran Josep M. Madorell.
I què en podem dir, dels textos? Salvador Espriu va escriure un conte expressament per a la revista i Pere Calders en va publicar un altre en què un noi s’inventa una paraula nova: antaviana. Us sona? A més, els textos de les historietes passaven per les mans d’Albert Jané, que també en va ser director durant gairebé vint anys. Com ja sabeu, aquest corrector de luxe és Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’enguany i l’inventor d’un verb molt important en la nostra llengua: barrufar.
Cavall Fort és una revista quinzenal amb continguts interessants per a nens i nenes a partir dels nou anys que ajuda a despertar el gust per la lectura, estimula la creativitat i ajuda a millorar el nivell de llengua de la canalla. És, en definitiva, una eina enriquidora per al temps de lleure. I és, sobretot, una jove de seixanta-tres anys que si no existís, caldria que l’inventéssim. Per tant, si teniu infants a casa, subscriviu-los a la revista aquesta diada de Sant Jordi. Garantireu que tinguin un futur ple de lectures.
Que tingueu una bona diada de Sant Jordi!