Els enemics dels meus enemics són els meus amics, deia algú. I la veritat és que això, al Pròxim Orient, podria semblar cert, tot i que no tots els conflictes que s’hi produeixen impliquen directament allò que denominem des de 1948 el conflicte araboisraelià. No obstant això, Israel sempre sembla involucrat, d’una manera o una altra, en tot allò que fa referència a aquella regió del globus. I no cal dir que, en els darrers mesos, la presència de la confrontació entre palestins i israelians ha substituït la guerra entre Rússia i Ucraïna a les primeres planes dels informatius.
Però el llibre que us proposo no parla de cap d’aquestes hostilitats, va més enrere, fins l’any 1983, durant la guerra civil libanesa (1975-1990), quan, amb l’objectiu de controlar que l’OAP es retirés pacíficament de Beirut, es va desplegar a la ciutat una força multinacional formada per militars anglesos, francesos, estatunidencs i italians que finalment va ser substituïda per una força provisional de les Nacions Unides, no sense haver patit baixes importants a causa de diferents atemptats.
Inxal·là és un relat de ficció sobre les tropes italianes al Líban en què els personatges, tot i no ser reals, responen a unes tipologies molt concretes i creïbles: un pescador de vint anys que no havia sortit mai de l'illa on havia nascut abans de ser desplegat a Beirut durant el servei militar obligatori; un coronel enamorat de la cultura britànica que menysté la tropa i els oficials «poc educats», amb una tendència malaltissa a citar els clàssics en llatí; una dona libanesa que es nega a parlar en francès, bojament enamorada d'un soldat italià; un nan escombriaire amb nou fills que controla el carrer on viu; un imam que transmet les instruccions a les milícies a través de la crida a l'oració; nens soldat...
L’autora, Oriana Fallaci, periodista i escriptora, va ser corresponsal de guerra a Vietnam i al Líban i va col·laborar al llarg de la seva vida amb L’Europeo, Life, The New York Times, The Washington Post, Der Spiegel, Le Nouvelle Observateur, Corriere della Sera o Politika. A més, va entrevistar alguns dels personatges més influents del segle XX, entre els quals hi ha Henry Kissinger, Willy Brandt, Muammar al- Gaddafi i Iàsser Arafat. Coneixia prou bé la zona i l'origen de la guerra civil que va assotar el Líban durant quinze anys i que resumeix en unes poques pàgines del segon capítol d'aquest llibre.
Si us ve de gust llegir Inxal·là, us recomano que el busqueu en algun llibreter de vell o que el demaneu mitjançant el préstec interbibliotecari, perquè, dissortadament, forma part d’aquell grup d’obres descatalogades per les editorials.