S’acaba un any ple d’aniversaris literaris notoris: fa cent anys que van néixer Vicent Andrés Estellés i Montserrat Vayreda, i també en fa cent que va morir Joan Salvat-Papasseit i la Llibreria Catalònia celebraria el centenari si no hagués hagut de tancar les portes l›any 2013.
Sortosament, una de les editorials més emblemàtiques del nostre país, l’editorial Barcino, nascuda el 1924, arriba a cent anys amb bona salut i continua publicant els clàssics de la literatura catalana.
Una de les darreres obres publicades ha estat Clixés, de Carme Karr, una excel·lent lectura per a qualsevol persona interessada en el feminisme, la història de Catalunya i la literatura. Carme Karr, filla de pare francès i de mare italiana, fou una periodista, escriptora, feminista, pacifista, musicòloga i publicista catalana que va desenvolupar la seva tasca intel·lectual al llarg de les primeres dècades del segle XX. Tot i els seus orígens forans, va triar el català com a idioma literari i va ser en aquesta llengua en què va escriure la major part de la seva obra.
Clixés, escrit l’any 1906, és un recull de textos que reflexiona sobre les convencions socials que afecten les dones a través de la ironia i la crítica subtil. Amb un estil refinat i lúdic, l’autora hi qüestiona els rols de gènere establerts a l’època, d’una manera que convida a la reflexió més que a l’enfrontament.
Si ens quedéssim en una primera lectura d’aquestes històries de dones, podria semblar que l’autora es limita a posar sobre la taula una situació i, per tant, sovint ha estat mal interpretada o menystinguda. Ara bé, una segona lectura ens mostra la seva capacitat per exposar la situació femenina de la seva època amb lucidesa i sense caure en judicis directes. Aquesta capacitat demostra, en definitiva, la profunditat i intel·ligència literàries de Karr.
Com sabeu, va ser una periodista prolífica. Recordem que va dirigir la revista Feminal, una plataforma clau per a la defensa dels drets de les dones i per donar visibilitat a les seves contribucions en un moment en què sovint eren subestimades. També va escriure a Diario de Barcelona, La Veu de Catalunya, Or y Grana, Ofrena, La Mainada, La Actualidad, Día Gráfico i Las Provincias, de València.
El fet que la seva obra no sigui tan coneguda com la d’altres autors de la seva època és un exemple de com sovint la història de les dones es relega a un segon pla. Reivindicar l’obra de Carme Karr és, sens dubte, un pas necessari per fer justícia a la seva figura i al seu llegat. I això és el que ha fet l’editorial Barcino en aquesta edició de Clixés.
No voldria acabar aquesta recomanació sense desitjar a aquesta magnífica editorial, com a mínim, cent anys més de llibres. Per molts anys, Barcino!.