S’acosta el dia de Sant Miquel i això, a Molins de Rei, és sinònim de Festa Major, el moment més important de l’any. I no solament pels correfocs, les “correcuites” o les cercaviles dels gegants. Ho és perquè, sobretot, implica un ambient de comunitat i de celebració compartida. I la música, és clar, n’és un element central.
Efectivament, no hi ha res que defineixi millor una Festa Major que la música: des de les gralles i la cobla fins a les orquestres i els grups que omplen la plaça de ritme i bon humor. Entre totes aquestes melodies compartides, un nom va brillar amb llum pròpia durant dues dècades: La Trinca.
Què podem dir de La Trinca (1969- 1989), un dels grups més emblemàtics i irreverents de la cultura popular catalana del segle XX? Josep Maria Mainat, Toni Cruz i Miquel Àngel Pasqual van ser els artífexs del trio que va néixer a finals dels anys seixanta a Canet de Mar, en un context de repressió franquista, on la llibertat d’expressió era limitada, però va ser vençuda per aquest trio mitjançant la sàtira aguda i la paròdia. Les seves cançons feien referència a temes d’actualitat des d’un humor intel·ligent, provocador i proper. No hi havia res ni ningú que se’n deslliurés: política, religió, futbol, sexualitat i vida quotidiana, personatges famosos... Alguns de vosaltres probablement recordareu Fraga Iribarne mentre ballava un pasdoble a TV3 al ritme d’una lletra que descrivia la seva silueta com una “bombona de butanu”.
A més, el grup era capaç d’interpretar qualsevol gènere —del cuplet al rock, de la sardana al twist— sempre amb un toc personal, enginyós i teatral. Els seus espectacles eren autèntiques revistes musicals, amb una posada en escena molt treballada, vestuari estrafolari i una energia desbordant. Van omplir teatres i van tenir una gran presència a la televisió amb programes com No passa res.
Avui, quan torno a escoltar La Trinca revisc l’esperit de la Festa Major: un espai de trobada, de diversió col·lectiva i de música que ens fa sentir comunitat. Perquè, al cap i a la fi, Festa Major i La Trinca tenen en comú una mateixa essència: l’essència de la vida i del riure, la idea de gaudir plegats la celebració.
I és així perquè aquest trio va ser un dels grups que millor va captar aquest esperit popular i festiu que encara conserven algunes de les activitats de la nostra Festa. Les seves cançons, plenes d’humor, crítica social i ganes de gresca, van esdevenir habituals en les festes majors dels anys setanta i vuitanta. Tenien un estil directe i participatiu que encaixava perfectament amb l’ambient de plaça, on la gent vol cantar, riure i ballar.
Amb el seu humor irreverent i les seves cançons enganxoses, La Trinca va marcar tota una època i es va convertir en la banda sonora de moltes festes majors i en la crònica de la vida quotidiana d’una època molt important per al nostre país. Les seves tornades fàcils de cantar, la crítica social disfressada de rialles i l’energia festiva van fer ballar i cantar generacions senceres, i van saber combinar crítica i entreteniment, compromís i rialles, en un temps en què això era gairebé una gesta heroica.
Bona Festa Major!