Si llegiu les meves recomanacions mensuals, ja sabeu que tinc una certa debilitat per la narrativa. Em sembla que ja ho he comentat alguna vegada: m’agrada que m’expliquin històries. Suposo que aquest és un dels motius pels quals va interessar-me tant el llibre que us proposo avui. L’altre és que l’obra ajuda a preservar la veu, el pensament i els sentiments d’una generació i d’una part del nostre país que sempre ha estat silenciada.
Felip Vendrell, amb aquesta recopilació d’allò que per a molts podria considerar-se com a anècdotes rurals, ens endinsa en la forma de vida d’una generació que va viure l’amor, la sexualitat i el matrimoni des d’una òptica que avui pot semblar llunyana, però que forma part intrínseca del nostre patrimoni cultural. Felip Vendrell recull, amb rigor i sensibilitat, testimonis orals de la Catalunya rural (especialment del Solsonès, Bages i Berguedà), i fa un retrat viu, punyent i sovint colpidor del món sentimental i íntim dels nostres avantpassats.
El llibre s’endinsa en les pràctiques amoroses dels pagesos catalans sense caure ni en la morbositat ni en l’idealització. Vendrell mostra com l’amor era, sovint, una qüestió de supervivència, de terres i de conveniències familiars. El matrimoni es vivia com un contracte més que no pas com una culminació romàntica, i la figura femenina patia especialment les estructures patriarcals d’un món tancat, rígid i profundament religiós. I és que amor i matrimoni no tenen res a veure! Més ben dit, són parella des de fa molt poc temps.
L’autor aborda qüestions com l’embaràs prematrimonial, la gestió de la dot, les relacions extramatrimonials, la prostitució rural, els esquellots (rituals d’humiliació pública a vídues o homes grans que es tornaven a casar) i les creences sobre la sexualitat i la fertilitat. A través de relats breus, plens de detalls, expressions autèntiques i una gran humanitat, el lector accedeix a un univers d’emocions contingudes, de normes no escrites i de resistències silencioses.
Més enllà del valor etnogràfic, el llibre també destaca per la seva capacitat de fer-nos reflexionar sobre els canvis socials. El contrast entre aquella societat rural –on l’amor era vigilat, jutjat i limitat per la comunitat– i l’actualitat –on predomina la llibertat individual (o això ens volen fer creure, oi?)– és tan evident com revelador. Aquesta lectura convida a entendre d’on venim, i a valorar la complexitat del passat sense caure en simplificacions. I això és perquè història oral, la que ens explica la microhistòria, molts cops desmenteix absolutament la macrohistòria, la que ens expliquen a l’escola i que sempre és més a prop del mite que de la veritat.
En definitiva, Històries de l’amor pagès és una lectura imprescindible per a qui vulgui endinsar-se en la història sentimental i afectiva del món rural català. És també un homenatge discret però poderós a aquells homes i dones que van estimar, patir i viure en silenci, sota les normes d’un temps que ja ha passat, però que encara ressona. I és una història d’històries.

