El passat 29 de juny, l’An tonio Baena, de Fotogenia; Martí de Palol, de la Im premta La Comercial, i Esteve Barba, d’Esteve47, van abaixar la persiana definitivament. Tots tres han arribat al moment de la jubi lació. Els nostres millors desitjos per a aquesta nova època de la seva vida i sobretot un agraïment per tots els anys de servei i bona feina.
Les raons del tancament són senzilles. Els darrers anys, el comerç ha esdevingut una activitat econòmica poc sostenible: el règim fiscal de les pimes i les quotes de la Seguretat Social han creat tota una arquitectura legal que fa que els comerços haguem de competir amb una mà lligada. per pensar en el present i el futur cal ser coscients de quants joves voldran continuar amb una botiga i si paga la pena treballar caps de setmana i festius i fer mans i mànigues per combinar-ho amb la vida familiar. De fet, una causa és conseqüència de l’altra i cal que les disposicions legals afavoreixin els empresaris petits i autònoms. Això no és capitalisme, és economia social de mercat.
Que tanquin els comerços de proximitat ens empobreix econòmicament, però també empobreix la vila i el paisatge. Els barris i les viles són diversos, amb una miscel·lània d’establiments que ens feia autosuficients, sense necessitar desplaçar-nos i atraient veïns d’altres zones.
també les xarxes han ofert moltes possibilitats, però en aquest cas correm el risc d’aïllar-nos si substituïm una pantalla per una volta pel mercat, per exemple. Si les mestres assenyalen que les pantalles són contraproduents per la lectura de llibres, també tenen els seus perills per a l’economia local, la convivència i la participació social de cadascú de nosaltres. El comerç fa comunitat real.
És una paradoxa: aquest país, amb l’arrelament que té el comerç en la nostra economia, no ha sabut cuidar-lo. Ens hem deixat posar grans superfícies per sobre de la nostra capacitat i no hem sabut ser més exigents. Un exemple: el Consejo Económico y Social és una entitat pública on hi ha representats el Govern, els sindicats i les organitzacions empresarials. Aquest Consejo és el que elabora i prepara l’arquitectura legal de molts temes, però també del comerç. Va ser creat el 1991. Doncs bé, no ha estat fins aquest any en què l’organització catalana PIMEC ha pogut ser-ne admesa com a membre. Els grans hi són tots des del primer dia. El comerç i les pimes, malgrat ser el 95% del total de les empreses catalanes, hem hagut d’esperar al passadís o parlar per boca de tercers.
Malgrat aquests entrebancs, els temps canvien, el comerç evoluciona, però no siguem necis llençant per la borda un model que ha perdurat segles. Adaptem-lo al ritme de vida del consumidor actual, conservant tots els valors que ens aporten i ens són vàlids ‒al capdavall, som els consumidors els qui tenim la paella pel mànec, els qui tenim el poder del mercat‒, i fem que les nostres compres tinguin un impacte positiu: econòmicament, socialment i mediambientalment.