Joan Amades explica que per Carnaval s’havien simulat unes batusses entre els venedors dels mercats dividits en dos bàndols. Els carnissers, els Cansaladers i els tripaires, per un cantó, i els peixaters, ouaires, marmanyeres i d’altres venedors semblants, per l’altre. Els primers simbolitzaven i representaven el carnal i el menjar gras, privats i prohibits durant la Quaresma que s’acostava. Els peixaters i bacallaners representaven l’austeritat i la mesura en el menjar, propis del període quaresmal. Amades diu que a les Balears el dimarts de Carnestoltes, a la tarda, es presentaven a la plaça el carnisser i el peixater, i simulaven una baralla en la qual el peixater tirava a terra el carnisser, pujava damunt seu i simulava pegar-li. Es llegien versots satírics, es deien penjaments i els tips de riure i la música amenitzaven la comèdia.
Aquesta època de l’any és d’una gran creativitat gastronòmica perquè anuncia un canvi de temps. És una tensió entre la carn i el peix. La carn també simbolitza l’hivern i el peix, el bon temps que anirà arrib- ant. En aquest sentit, la coca de llardons és inseparable del Dijous Gras. Té els seus orígens al Pirineu català i és feta de pasta de full amb llardons trinxats. Té una forma ovalada o rectangular, va pintada amb ou i coberta de força pinyons i sucre per sobre. Quan queden ben daurades i cruixents al forn ja es poden retirar. Malgrat que les festes de dijous gras van seguides del Carnaval, aquest va més lligat a la matança del porc que no pas a carnestoltes. Al gener a les masies es matava el porc, sempre en lluna vella, i esdevenia una festa molt important per a tota la família, quan les famílies tenien el sentit més ampli. El més important de Dijous Gras era el berenar amb totes les derivacions del porc matat dies enrere just abans de començar la Quaresma. El Dijous Gras és com una festa final de l’hivern. Carnestoltes té una naturalesa irreverent que el Dijous Gras no té. El Dijous Gras és una festa bàsicament gastronòmica i Carnestoltes és un ball, una disfressa, una màscara o un desemmascarant.
Pel que fa al peix, és el símbol de l’austeritat, representats en els pans i els peixos evangèlics. Durant la Quaresma la sol·licitud de peix segueix el ritme dels dejunis i les abstinències. La temporada de primavera comença el 21 de març i s’allarga fins al 20 de juny i és el moment quan el fred de l’aigua comença a calmar-se i moltes espècies tornen a aparèixer de forma activa, tant al mar com als rius. En les generacions anteriors el bacallà era un producte de les economies més modestes. En canvi, en l’actualitat frueix d’un bon prestigi.
Pel que fa al significat i origen de la paraula Carnaval, Joan Amades és del parer que està formada pels termes llatins Carnis avalis, la privació de les carns, Aquests dies, però, també es remunten a la Grècia antiga a on se celebraven unes festes de caràcter agrícola, heretades també de cultures més antigues, i que van passar a Roma. Carnaval també podria ser una contracció dels termes carrus navalis, carro naval, perquè els romans passejaven una nau dalt d’un carro per la ciutat seguida de determinades cerimònies, que ve a ser un precursor de les comparses contemporànies.