Els Consells d’Infants són una iniciativa aparentment revolucionària. Els infants, seleccionats a través de les escoles, tenen l’oportunitat de participar en la presa de decisions dels seus municipis. La idea sembla clara: educar en la democràcia, fomentar la participació activa i, de passada, millorar la vida a les comunitats. Però, quina és la utilitat real d’aquests consells? Aporten realment solucions efectives?
En teoria, els Consells d’Infants ofereixen un espai on els nens i nenes poden opinar sobre temes que els afecten: parcs, mobilitat, seguretat... En reunions periòdiques, exposen les seves idees davant de tècnics municipals i representants polítics. És innegable que, en l’àmbit pedagògic, la participació en aquests consells és positiva: aprenen a debatre, a argumentar i a col·laborar. Ara bé, hi ha una gran diferència entre aprendre a participar i que aquesta participació tingui un impacte real.
El cert és que molts d’aquests consells no aconsegueixen que les propostes dels infants es converteixin en fets. Els governs locals sovint es mostren receptius, però la majoria d’idees no arriben a materialitzar-se. Això genera frustració en els infants, que aprenen que la seva veu pot ser escoltada, però no necessàriament tinguda en compte. És aquest el missatge que volem transmetre a les noves generacions?
Realment molts ajuntaments entenen els Consells d’Infants com una eina simbòlica. Aquests espais s’han creat per educar en la democràcia, però massa sovint es queden en això: un experiment educatiu. S’aconsegueixen petits èxits, com la millora de parcs o la instal·lació de bancs, però aquests canvis són minsos, si no s’acompanyen d’una autèntica voluntat de canvi estructural.
Tenim diferents exemples a diversos municipis, entre els quals Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts, que tenen Consells d’Infants on els protagonistes fan propostes que, malgrat ser ben rebudes, no solen traduir-se en accions concretes. Es reben idees amb entusiasme, però el compromís polític per implementar-les és feble. L’esforç de donar veu als infants es queda en un gest, més que en un resultat.
Si volem que els infants esdevinguin ciutadans actius, cal que els seus consells siguin escoltats de debò. No podem utilitzar-los com a decorat. Els governs locals han de comprometre’s a fer que les seves propostes no es quedin només en paper mullat. Només així els Consells d’Infants deixaran de ser simbòlics i esdevindran veritables instruments de canvi. Cal que els governs locals assumeixin aquest compromís.
Els Consells d’Infants tenen un gran potencial, però per desplegar-lo cal que siguin alguna cosa més que una experiència educativa. La seva veu ha de ser escoltada amb el mateix respecte que la dels adults i les seves propostes han de tenir l’oportunitat de transformar la comunitat. Només així farem justícia al seu esperit.