El Pla de clavegueram és l’única resposta davant un futur climàtic d’emergència
Cada vegada que cau una pluja torrencial a Molins de Rei, la història es repeteix: carrers convertits en rieres, baixos i comerços inundats, famílies que veuen com l’aigua entra a casa seva i reneguen d’unes institucions que arriben tard... El problema no és nou ni fruit de la casualitat. Té nom i cognom: manca de planificació i la tossuderia d’haver construït en torrents i zones inundables, com si la natura obeís els plànols urbanístics.
Molins de Rei, situada a la falda de Collserola i a tocar del Llobregat, està travessada històricament per baixades d’aigua que cerquen el riu. Ignorar-ho ha estat un error repetit. Avui, molts veïns viuen amb l’angoixa de veure com, cada tardor, la pluja pot convertir el seu barri en un estany. Els del carrer Rafael Casanova, Molí o la plaça del Palau ho saben: cada tempesta és sinònim de patiment i pèrdues.
A tot això s’hi suma la creixent urbanització i l’ asfaltatge d’espais que abans eren de terra: allà on el sòl absorbia l’aigua, ara només hi ha superfícies impermeables que la fan lliscar cap als embornals. Les clavegueres, pensades per a un altre temps, són insuficients per engolir tanta aigua. El canvi climàtic, convertit en emergència, agreuja la situació amb pluges més intenses i freqüents.
Ja no podem mirar cap a una altra banda. És hora de complir el Pla d’adaptació al canvi climàtic (PLACC) i executar el Pla de clavegueram, una eina capaç de radiografiar el subsol, identificar punts vulnerables i marcar un calendari d’intervencions reals. S’ha acabat el temps de promeses que s’esvaeixen tan aviat com surt el sol. La tecnologia existeix, els recursos s’han de prioritzar i el temps no espera.
No tot es resoldrà amb canonades més grans o col·lectors nous. També cal repensar la relació entre urbanisme i aigua, recuperar espais de drenatge natural i aplicar solucions sostenibles. Algunes obres, com dipòsits pluvials i pous d’infiltració, poden ajudar a retenir l’aigua i evitar torrents improvisats, però no n’hi haurà prou amb actuacions aïllades: cal una visió global i valenta.
L’expansió urbanística de Molins està pràcticament esgotada, però cal impedir l’edificació allà on l’aigua reclama pas. Si afrontem el repte amb responsabilitat, podrem avançar cap a un municipi més segur. El Pla de clavegueram ha de ser un compromís immediat i compartit pel Govern municipal i tots els grups polítics, amb el suport tècnic i econòmic de l’ACA, l’AMB, la Diputació i la Generalitat, amb participació d’experts i entitats veïnals.
La pregunta no és si podem permetre’ns fer aquest pla, sinó si ens podem permetre no fer-lo. I la resposta, davant les imatges de baixos negats i comerços inundats, és clara: el deure és inajornable. Ara toca decidir si volem una vila que continuï patint cada tempesta o un Molins de Rei que s’adapti a conviure amb l’aigua..