L’estació de tren de Molins de Rei acumu-la anys de promeses incomplertes i retards incomprensibles. L’anunci de les obres de remodelació i accessibilitat va arribar fa ja cinc anys, amb la promesa d’un equipament modern, adaptat als nous trens de Rodalies i accessible per a tothom. Però la realitat és una altra: el que havia de ser un pas endavant s’ha convertit en una humiliació quotidiana per als usuaris.
Les escales continuen sent inabastables per a moltes persones. No hi ha ascensors en funcionament. Les andanes són una barrera física per a la gent gran, les persones amb mobilitat reduïda, famílies amb cotxets o viatgers amb maletes. A Molins, el dret a la mobilitat ha quedat segrestat per la inacció, la mala gestió i, potser, per alguna cosa més fosca.
Perquè el que ha passat aquí no és només una cadena de despropòsits tècnics i administratius. És també el reflex d’un sistema que sembla acostumat a deixar podrir les obres públiques. Empreses que abandonen contractes abans de començar, modificats de projecte que ho compliquen tot, concursos que es rescindeixen, nous anuncis d’adjudicació que tampoc es concreten... I ara, fins i tot, la sospita de què la nova adjudicació —a una empresa pública— podria fer figa a causa de l’escàndol de corrupció del soterrament de les vies de Sant Feliu de Llobregat. Si això passa, caldria iniciar de nou el procediment de licitació i endarrerir almenys tres anys l’acabament de l’obra.
Mentrestant, el tren continua passant... però no per a tothom. Els nous combois de rodalies de 200 metres de Rodalies, que haurien d’arribar aviat, no podran aturar-se a Molins de Rei si les andanes no estan adaptades. I això no només afecta la ciutat: bloqueja tota la línia R4, ja que un tren d’aquestes dimensions no pot circular si no pot parar en una de les estacions principals del trajecte. Això frena, de retruc, la recuperació de la línia R1 al Baix Llobregat i la seva futura extensió cap al Vallès Occidental, una promesa feta per la consellera de Territori que ara penja d’un fil.
És hora de dir prou. No pot ser que l’estació d’un municipi com Molins de Rei, amb milers d’usuaris diaris, continuï sent una mena de túnel del temps ferroviari. No pot ser que la ciutadania continuï patint per decisions opaques i processos encallats. I encara menys que la corrupció ho acabi contaminant tot.
Cal que caigui tot el pes de la llei sobre els corruptes, i especialment sobre les empreses corruptores. Qui compra voluntats no hauria de tornar a guanyar cap concurs públic. Mai més. Perquè mentre uns s’embutxaquen comissions, la resta del país espera un tren que no arriba. O que no pot circular perquè el sistema públic que l’hauria de fer possible, fa massa temps que descarrila.