Deia Simone de Beauvoir que el feminisme és una manera de viure individualment i de lluitar col·lectivament. Ara que s’apropa el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, caldria recordar que continuem vivint en una societat patriarcal i que, malgrat les victòries mentals com el sostre de vidre econòmic o la igualtat de gèneres, encara queda un bon tros perquè aquestes victòries siguin també reals. D’altra banda, persisteix el que avui s’anomena micromasclismes, sobretot en l’àmbit de la llar o en l’educació i cura dels infants de la parella. Aquesta lluita encara està més endarrerida. Les noves masculinitats que hem de construir impliquen cedir espais a les dones en la presa de decisions en llocs de responsabilitat, practicar la corresponsabilitat per tal que ningú hagi de renunciar als seus projectes personals o professionals, i transformar projectes comuns en veritables projectes d’igualtat. De qualsevol manera, cal tenir en compte que l’última paraula sobre l’alliberament femení, l’han de tenir elles.
Aquesta nova manera d’entendre el “ser home”, aquesta nova masculinitat, pot i ha de ser un aliat del feminisme per construir una societat realment justa i igualitària. Per activar tot això abans esmentat, ens cal arribar a punts de concreció; per exemple, què hi podem fer des de l’àmbit personal?, què hi podem fer com a societat? I què hi poden fer les administracions i la política? Des del punt de vista personal, precisament perquè els homes també tenim gènere, ens cal reflexionar sobre els impactes que causen a les nostres vides determinades maneres de fer i aquesta reflexió ens ajudarà a millorar les nostres relacions socials i personals. Com a societat ens toca engrandir, difondre, esperonar aquestes reflexions a fiefecte de contribuir que aquesta nova masculinitat sigui de tots i per a tots. En l’àmbit polític i des de les administracions, podem agafar l’exemple de l’Ajuntament de Barcelona, que, a través del seu espai plural, centre de masculinitats, ofereix un projecte dirigit a nosaltres, els homes, per fer canvis cap a models relacionals més oberts, respectuosos i saludables, per fer-nos reflexionar sobre els nostres hàbits de comportament a través d’atenció psicològica individual i grupal, amb activitats sobre masculinitats igualitàries, formacions en masculinitat i gènere, i recursos i eines tant per a la ciutadania com per als professionals. És evident que el nostre Ajuntament no disposa ni dels recursos econòmics ni humans per poder engegar un projecte d’aquesta envergadura, però potser sí per estudiar com i de quina manera podrien implementar-se algunes d’aquestes accions adequant-les a la realitat de la nostra vila. Ens cal fer-ho, com a vila i com a societat, i l’educació i la formació són les millors eines per revertir el masclisme, però sobretot ens cal un esforç per fer arribar tots aquests missatges als nostres joves i infants si volem construir una vila millor, més justa. Estem obligats a combatre tota forma de violència envers les dones.