Sembla absolutament increïble que a aquestes alçades del segle XXI, i ara que es compleix el 170è aniversari de l’arribada del tren a la nostra vila, veiem, amb una barreja d’estupefacció, indignació i vergonya, després de quatre anys de l’anunci per part del Gobierno espanyol, per boca de la llavors delegada a Catalunya, Teresa Cunillera, de l’inici de les obres d’adequació i accessibilitat de l’estació, com aquestes continuen aturades per diversos motius. Ignoro, més enllà de la renúncia de la primera empresa concessionària i d’un replantejament del projecte per habilitar un accés pel carrer Sant Antoni Maria Claret, quins poden ser aquests motius. Perquè la realitat és que les obres fa més de dos anys que estan aturades.
Quins poden ser els altres motius? Ho ignoro, perquè a hores d’ara, i que jo sàpiga, no s’ha donat cap explicació ni per part de Renfe, ni d’Adif, d’una banda, així com tampoc en tenim notícies per part del Govern municipal.
A tot això cal afegir-hi el desastrós funcionament quotidià del servei de
Rodalies, un servei que utilitzem una gran majoria de vilatans i vilatanes. Aquest servei té tots els elements propis d’una gestió de Tercer Món: endarreriments, mancança continuada d’informació a l’usuari, caigudes contínues de catenàries, desatenció a les persones amb qualsevol mena de discapacitats, indefensió de l’usuari davant tots aquests fets...
Aquí estem patint una manca d’inversions sostinguda al llarg d’anys que no solament afecta la nostra vila, ja que tot el nostre país pateix situacions similars o pitjors que la de la nostra vila.
Cal, al meu entendre, que l’actual Govern de la Generalitat es cregui i faci complir fil per randa l’acord pel traspàs de Rodalies negociat per l’anterior Govern. També és necessari que l’actual Govern, que, per cert, és del mateix color polític que el del Gobierno d’Espanya, sigui absolutament exigent i diligent. Portem un retard de molts anys i la urgència és evident, no tan sols per als usuaris, sinó també per a l’economia productiva, alhora que un servei eficient ajudaria a disminuir el trànsit de vehicles rodats. Per tant, cal exigir fermesa, no solament en el traspàs del servei, sinó també amb totes les partides econòmiques per fer-lo possible.
És millor l’estació ara que l’any 1854? En alguns aspectes, segur que sí; ara bé, en accessibilitat puc afirmar que no.
Retornant a la manca d’accessibilitat, només cal anar-hi per veure que l’ascensor moltes vegades no funciona, que amb qualsevol problema de mobilitat es fa impossible accedir de les andanes al tren i que també es fa impossible accedir a les andanes de la part del carrer Sant Antoni Maria Claret, perquè s’han de pujar i baixar escales a través d’un pas soterrat per accedir-hi.
I per acabar d’arrodonir el desgavell, la nostra estació no ha tingut mai un aparcament suficient per encabir la gent que es desplaça amb cotxe des de fora de Molins per agafar el tren.
Aviso que som al segle XXI i no al segle XIX.