El passat 27 de gener varen complir-se 80 anys de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz per part de les tropes soviètiques. L’horror que varen poder contemplar aquells soldats va anar quedant petit a mesura que el temps passava i es coneixia la magnitud de l’extermini: més d’un milió d’assassinats, bàsicament jueus europeus, però també polonesos, presoners soviètics, comunistes, socialistes, gais, gitanos, capellans, republicans espanyols i un llarg etcètera de minories no acceptades pel règim nazi.
Hom es pregunta encara com es va poder arribar a crear una ideologia que considerés l’assassinat com una fórmula de solució d’un Estat.
Després de quasi vuit dècades de desenvolupament econòmic gràcies a les democràcies lliberals, ara assistim de manera estupefacta al renaixement de mètodes, propostes i ideologies que s’adrecen a buscar una solució, de moment, similar. Caldrà veure com es desenvolupen.
Hores d’ara podem veure als Estats Units, arran de l’arribada de Trump al poder, les deportacions massives, i en unes condicions lamentables, de milers i milers d’immigrants, als quals se’ls atribueix la condició de delinqüents, fet que recorda molt la política del règim nazi. A Europa, concretament a Itàlia, també s’estan fent deportacions il·legals d’immigrants i refugiats cap a Albània amb el vistiplau de la Comissió Europea o, si més no, sense cap pronunciament desfavorable.
Actualment estem assistint a un genocidi a Gaza, perpetrat per l’Estat d’Israel amb bombardejos indiscriminats que afecten la població civil, hospitals, escoles, camps de refugiats... i amb el món occidental mirant-s’ho amb una certa llunyania i fredor.
Les preguntes que em faig són: i ara què? Cap a on anem? Qui aturarà totes aquestes barbaritats? Quina ideologia o moviment polític farà front al creixement indiscriminat de l’extrema dreta i el neofeixisme arreu del món?
Tots els fets exposats fins ara, i molts d’altres que em deixo, em fan pensar que anem de cap a repetir la Història i, concretament, em recorden molt la dècada dels anys 30 del segle XX, amb tot el que va representar per a la Humanitat. Aquesta ideologia que propugna un tancament endins ‒Amèrica per als americans, Itàlia per als italians i d’altres a la mateixa Europa‒ signifiquen l’exclusió de qui és diferent per motiu de raça, religió, orientació sexual, de classe, etc., exactament igual que varen fer els nazis a Alemanya amb les conseqüències que totes i tots coneixem. Aquesta manera de fer suposa, a la pràctica, el missatge de solucions fàcils a problemes complexos, que normalment fracassen.
Hi ha qui diu que només el poble salva el poble i des d’aquest punt de vista, és a l’esquerra internacional a qui li toca donar una alternativa i una resposta global al plantejament sectari que proposa aquesta extrema dreta. Ni l’ecologia, ni la justícia social, ni la cultura, ni l’educació estan salvades a mans d’aquesta doctrina neonazi.