En els darrers vint anys, hem oblidat en gran part aquells valors que van sustentar la nostra societat. El neoliberalisme salvatge i el capitalisme brutal els han anat fent forat o fora? i, ajudats per la hipervelocitat del nostre món i també per les xarxes socials i la pèrdua d’independència del periodisme, han arraconat aquells valors que van fer, de la nostra, una societat millor després de la Segona Guerra Mundial. Estic parlant d’aquells valors cristians, humans o republicans que van ensenyar-nos els nostres pares i avis. Jo, malgrat ser un agnòstic declarat, em sento profundament agraït d’haver pogut aprendre aquest valors, ja que, al meu entendre, els tres comparteixen gran part del missatge.
A dia d’avui el Jo no solament ha substituït el Nosaltres, sinó que se l’ha menjat. Estem en la paradoxa que qui no treballa és perquè no vol i, per tant, ja s’espavilarà. Hem construït un món on ja no ens ocupa ni preocupa el que li succeeix al veí. La fraternitat, la justícia social, la igualtat d’oportunitats, si no ens afecten directament, han deixat d’interessar-nos.
La pobresa i la precarietat s’han instal·lat definitivament a la nostra societat, fins al punt que, a dia d’avui, tenir feina no garanteix ni de bon tros poder viure amb dignitat.
Sense feina, pa i sostre, no hi ha dignitat; sense dignitat no hi ha justícia social.
No tenim temps, o no en tenim ganes, d’aturar-nos i reflexionar. Si ho féssim més sovint, ens adonaríem que hem entrat en el joc que volen els poderosos que governen el món des de l’ombra.
Cada cop més s’ha renunciat a educar els fills i filles a casa, i s’ha traslladat aquesta responsabilitat a l’escola, però això sí, sense que aquesta responsabilitat cedida li atorgui cap autoritat sobre l’alumnat, i la conseqüència de tot això és una societat cada cop menys educada, menys respectuosa i/ o amb uns valors que jo ja no entenc... o directament sense cap tipus de valors.
Les xifres no enganyen: els rics cada cop són més rics i també n’augmenta el nombre, alhora que una immensa majoria de la societat s’empobreix cada cop més. L’augment de les desigualtats és insostenible i escandalós.
Mentre que el proïsme és predicat per totes les religions i pel republicanisme d’esquerres (parlo de religions, no de les esglésies que ostenten el poder temporal), aquest proïsme que prediquen les religions es veu atacat cada cop amb més força per les doctrines que escampen personatges com Donald Trump, Giorgia Meloni, Orban i un llarg etcètera que s’ha anat construint a través d’un calculat finançament de grups d’extrema dreta, ultraconservadors, ultracatòlics, ultraprotestants i integristes diversos, gent que denigra l’esperit de la llibertat i la fraternitat... allò que ara se’n diu solidaritat. Amb la paradoxa que molts d’ells es presenten i volen fer-nos creure que són els “autèntics” defensors d’aquest valors i fins i tot de la “llibertat”.
Cadascú pot morir com vulgui.
Bones vacances!