L’ordre públic ha estat vist des d’una mirada d’esquerres com un problema, difícil d’afrontar per la mirada que en té la dreta, des de la liberal fins a l’extrema dreta, amb l’afegitó que en el nostre país veníem d’una dictadura repressora sense cap mania. Per tant, l’opinió de les esquerres sobre l’ordre públic estava mediatitzada per, d’una banda, democratitzar-lo i, de l’altra, no ser massa tous en el seu exercici, cosa que sovint ha conduït a quedar-se en una posició intermèdia que no ha solucionat res.
Tanmateix, la demanda de seguretat per part de la societat és clara i nítida: la gent volem viure tranquils i amb un alt grau de seguretat. És cert que tota l’anàlisi de l’ordre públic i la seguretat ciutadana s’enterboleix per les diverses percepcions que tenim la ciutadania, i, tot i que les dades indiquin que tenim un grau important de seguretat, quan la inseguretat en forma de delinqüència ens afecta personalment, les dades deixen de tenir valor, cosa absolutament legítima i comprensible.
I què hauríem de fer les esquerres i els demòcrates?
Al meu entendre, caldria reformar el codi penal per castigar la multireincidència; caldria una justícia molt més ràpida i àgil, i que en cap cas els jutges apliquessin el codi de l’enemic a la persona jutjada, sinó que apliquessin la llei. La justícia o és ràpida o esdevé inservible.
Alhora, cal valentia política i molta pedagogia per entomar aquest problema, doncs massa temps l’hem deixat en mans dels populismes i les forces ultraconservadores. A tall d’exemple, els consellers Joan Saura, Montserrat Tura o el mateix Joan Ignasi Elena han hagut de lluitar contra els seus a l’hora de fer complir la llei, garantir la seguretat i l’ordre públic, sense utilitzar els mètodes que encara avui es fan servir des de certs espais polítics, policíacs i judicials. Perquè encara avui persones afiliades a partits d’esquerra rebutgen de forma sistemàtica la sortida de la policia al carrer, fet que deixa el camí obert al populisme.
La seguretat o és pública i per a tothom, o és privada i per a uns pocs. Per tant, les esquerres, i particularment el republicanisme, hauríem de legitimar qui, amb totes les garanties democràtiques, ha de fer complir la llei. Per tant, si la seguretat pública és plenament democràtica i amb mirada republicana, es garanteix que no hi hagi discriminacions, preferències, racismes, xenofòbia, i que sigui igual per a tothom, tenint clar que qui la fa la paga, sigui qui sigui.
Soc conscient de la lluita política entre els governs d’esquerres i bona part de la judicatura espanyola; per tant, aquesta lluita no afavoreix un clima d’atemperança i diàleg, fet que impedeix redactar un ordre jurídic diferent per tal d’assolir una justícia i un ordre públic democràtic.
No veig proper aquest moment, però sí que crec que cal instar les esquerres i els demòcrates a estudiar aquest temari de cara a un futur que el volem proper.
No podem renunciar-hi, hem de ser valents.