Arrel de l’enfrontament entre Roma i Cartago, els romans esdevenen senyors d’Hispania i, naturalment, també de les nostres terres. Sobre el 200 aC el nostre territori queda dominat, però el 197 aC es produeix una gran revolta i els ibers de la Plaça de les Bruixes que poden s’escapen al poblat de Santa Creu, doncs els vençuts eren obligats a derruir les muralles o ser esclavitzats. Prop d’un segle més tard, tornen i pacten. És llavors quan, acceptant, s’estableix un fructífer comerç.
Els vaixells romans ancoraven en mar obert, en punts de l’esquema adjunt del Llobregat, donat que el delta en aquella època era un estuari, i la profunditat del riu només permetia la navegació amb barques de poca fondària. Eren les encarregades del transport des de terra endins fins al vaixell. És en l’esquema on es mostra l’amplada del riu formant estuari en el segle I. Poblacions i llocs orientatius s’indiquen amb les enumeracions següents: 1 Sant Boi, 2 Viladecans, 3 Gavà, 4 Castelldefels, 5 Cornelius
(Cornellà), 6 Embarcador de Les Sorres, 7 Embarcador de La Marina, 8 Doudecimo (i l’embarcador fluvial), 9 Barcino, 10 El Prat, 11 Delta al segle VII i 12 Delta actual. En unes excavacions a la Riera de Bonet es descobriren restes romanes d’una probable vila romana, amb presència estable entre els segles II i I aC i el VI dC a la que se la coneix com “Ca la Còrdia” per ubicar-se en terrenys de dita masia, sota Sant Pere Romaní i, apropant-se al riu, se situa un embarcador o pas de barca entre les lleres de Molins de Rei i Sant Vicenç i que consideren el punt fluvial vers els vaixells. A aquesta zona se la denominà Duodecimo, i per deformació en el temps
“Duïsme,” nom que designava la distància en milles romanes de la variant de la Via Augusta des de Barcino.
Ja en el jaciment de La Plaça de les Bruixes II hi trobem una influència de la civilització romana, i en el nostre Museu són a destacar unes monedes romanes, un tros de teulada o culs d’àmfores que indiquen itineraris d’exportació dels nostres vins. També s’hi poden veure vestigis de les prospeccions fetes el segle passat, com un tros de dolium i àmfores. Les sitges del jaciment ibèric, donada una capacitat superior a la d’ús domèstic, ens poden indicar la seva habitual destinació a l›exportació.
Es considera que la torre rodona del Castell Ciuró és d’origen romà. També podria atribuir-se als romans el fonament inicial de la torre de Sant Pere Romaní, la que sembla existia el 1001, data de la donació del predi a Sant Pere de Roma, moment en el que dita torre tindria la utilitat de colomar.