L’evolució de la humanitat, en el pas de pobles recol·lectors o agrícoles, va comportar la fabricació d’estris cada vegada més eficients.
El ferro, probablement introduït pels fenicis, dona un gir en la fabricació d’estris per a la caça i la guerra i sobretot per a l’agricultura, procurant eines de treball que permeteren l’extensió dels cultius. A Les Guàrdies, en territori dels cossetans, s’obtenia mineral de ferro que purificat es podia vendre com a lingots o fer-ne peces, en una forja.
El bronze, també present, l’hem trobat en diversos objectes, amulets i en monedes pròpies.
No menys important en l’evolució va ser la ceràmica, que proveïa de molts atuells i objectes indispensables. És difícil concebre una llar ibèrica sense objectes de ceràmica i, sempre que tenien accés a l’argila, era manufacturada per les dones del poblat. L’exportació de vi i oli difícilment hagués estat possible sense recipients de ceràmica. El gra es conservava en gerres ben tapades i les sitges, enterrades, sovint eren de ceràmica. En l’època que acostumaren a incinerar els difunts, les restes les dipositaven en urnes fetes ex professo.
La pell dels animals domèstics o salvatges era condicionada fins a convertir-la en útils casolans o en vestimenta, essent el cuir dels més grans, molt apreciat.
Per vestir-se captaven la preferència els teixits. La llana de les ovelles els donava bon abric, fins al punt de rebre fama la capa de llana ibèrica. El vestit fi era el de lli. Totes les cases podien filar o teixir amb telers de cintura o de bastidor. Els teixits de categoria es tenyien, en ocasions el fil era tenyit abans de teixir. Tot ho feien les dones, de dia, al sol, i de nit a la claror de la llar. També feien sacs, catifes, coixins, etc. Un altre material utilitzat era l’espart.
Així doncs, en un poblat ibèric es produïa tot allò que els era possible i intercanviaven amb poblats propers materials i productes quan era precís. Amb fenicis i grecs, primer, i finalment amb romans començà l’intercanvi i exportació. Pel riu Llobregat, en barques, àmfores de vi o oli, acostaven els productes al vaixell fondejat en el mar.