Posem que ens preguntem: com vivien els ibers? Sovint ens ve al cap: què podien menjar? Fem una ullada!
Sembla que s’està d’acord que elements principals de la dieta eren els cereals. Quins? L’ordi vestit per la seva bona producció, el blat dur, l’espelta, o la pisana o farro. També les lleguminoses, com les llenties, els cigrons, els pèsols i les faves, per ser aquests més proteics i oferir l’avantatge de millorar la terra de cara a una rotació o guaret. Naps, raves, col, bolets, maduixes, espàrrecs, pometes, avellanes, prunes i potser lledons, arboç, ametlles o nous. Tots ells eren complements aprofitats. Més tard s’hi afegeix la civada, l’alfals, garrofes o figues. El garrofer, originari de la Mediterrània, que aporta molt d’aliment, podia ocupar un nínxol important, però cal fer esment de dues plantes que prengueren gran auge gràcies al comerç. L’olivera, d’origen mil·lenari, s’estén a partir de l’Orient Mitjà. Inicialment es produïa l’oli a partir de varietats d’ullastre, fins que els fenicis divulgaren tipus més productius i els van estendre pel Mediterrani. Fins que el comerç de grecs i romans provocaren una demanda important, els ibers es limitaven a aixafar olives en morter de pedra. Cal dir que, abans de passar a objecte d’exportació, l’oli havia gaudit de més valor cosmètic que alimentari. Tampoc el raïm és originari de casa nostra. Fa uns 3.000 anys es domestica prop del Caspi i, una espècie evoluciona al Nil i una altra al Jordà. Són altre cop els fenicis els que l’escampen pel Mediterrani, i també els romans en fan indústria i comerç.
L’oli, com la farina, s’aconseguia aixafant amb molins de pedra de mida i forma variant segons el volum a obtenir. El cereal, un cop fet farina, es consumia com a pa, farinetes, sopa o bé coques. La mel, fruit de recol·lecció, començava a evolucionar en ruscs d’escorça i canyís. I per la exportació s’embassava en Kalathos. La caça contribuïa a la dieta, mancada de carn, doncs la ramaderia de cabres i ovelles era productora de llet, llana i pell i tan sols se sacrificaven els no productius, a l’igual que les vaques, animal de tir com el ruc. El cavall era prestigi, no pel treball. Tot era considerat comestible, incloent gats, gossos o esquirols. Com a complement solien tenir gallines. Es caçaven cérvols, senglars, conills, llebres, cabres, aus i tot allò que podien. L’utillatge necessari era propietat dels camperols, però en certs casos podia esdevenir objecte de la comunitat, com pot ser el cas de la producció de vi o oli de cara a la exportació. L’activitat agrícola i ramadera conformava, doncs, el centre de l’activitat.