Sembla que dels romans ja passem a ser catalans medievals. És que no vàrem tenir visigots ni musulmans?
Quan varen arribar els romans, ja hem vist que els ibers continuaren i intentaren adaptar-se a la nova situació. I així passa sempre.
El fet que una elit visigoda dominés, no vol dir que els antics pobladors se n’anessin; és més, molts seguiren ocupant llocs preeminents.
És ben conegut el cas d’Ataülf, que es casà amb la princesa romana Gal·la Placídia. Al ser assassinat el cònjuge el 15 d’agost del 415, els successors d’aquest la van obligar a anar a peu de Barcelona fins a Duodecimo. El punt de At Duodecimum sembla ser ben important. L’hem trobat en el període romà i, ara, a la mort d’Ataülf.
Posteriorment, l’any 511 el rei visigot Gesalderic tingué una fatídica batalla contra el general Ibbas dels ostrogots, precisament en aquest punt anomenat At Duodecimum.
Sembla excessiva casualitat tants esdeveniments en un mateix lloc, però el fet d’haver-hi situat un nucli habitat des de segles al mateix indret, amb un turó en el que podria haver-s’hi trobat una torre de vigia o potser un oratori i, no oblidem el pas de barca en el riu, ens ho podrien fer entenedor.
Va ser At Duodecimum, ara ja Duodecimo i finalment Duïsme, un centre habitat en temps visigòtics?
Ja veurem més endavant, l’any 1001, la donació de cases en el mateix indret, fet que ens parla de permanència just consolidar-se l’àrea com a frontera de la marca hispànica.
Referma la continuïtat dels pobladors en el temps els abundants noms d’origen germànic en èpoques següents: Odó, Bernat, Roger, Ermegarda, Arnau, Carles, Elvira, Ferran (Fredenand), Gerard, Guillem, Laureric,
Sendret, Sunyer (Sunifred), Ermengol, Berenguer, Guerau, Eudald, Gelabert, Ramon, Gisela...
I és que els visigots s’havien llatinitzat abans de dominar les nostres terres, però molts continuaven parlant el seu idioma i costums. De fet, el cristianisme arrià es mantingué oficial fins a Flavi Recared.