Amics, hem passat per la prehistòria, ibers, romans i visigots. La vegetació primigènia suposem que continuà, però les persones, capaces d’adaptar la naturalesa al seu profit, sempre han actuat.
Fins al segle setè ens trobem amb una introducció progressiva però pausada de noves espècies, i potser aquest sigui un punt significatiu per donar un cop d’ull a l’origen de les plantes cultivades a Molins de Rei en aquella època per saber si sempre han estat aquí. En presentem una bona mostra:
Olivera-Olea europea (d’Àsia Menor al Turquestan),Vinya- Vitis vinífera (entre Caspi i Golf Pèrsic, domesticada fa 3.000 anys a Mesopotàmia i Nil i portada a Europa pels fenicis), Garrofer- Ceratonia síliqua (Mediterrani), Ametller-Prunus dulcis o Amygdalus comunis (Pèrsia), Avellaner-Corylus avellana (Europa), Cirerer-Prunus avium (Europa, Àsia occidental i nord d’Àfrica), Figuera-Ficus carica (Àsia Menor i Mediterrània),
Arboç-cirerer de l’Arboç o de pastor-Arbutus unedo (Mediterrània), Prunera europea- Prunus domestica (Caucàs), Pomera-Malus domestica (Europa i Àsia), Presseguer-Prunus pèrsica (de Xina a Pèrsia, d’on el portaren els romans), Albercoquer- Prunus armeniaca (Àsia central), Magraner-Punica granatum (de Pèrsia als Himalaies), Lledoner- Celtis australis (Mediterrània), Nesprera-Mespilus germànica (Europa central i oriental); Glà, aglà o bellota-fruit del gènere Quercus, Carrasca-Quercus rotundifolia (divers origen a l’hemisferi nord), Pi pinyoner- Pinus pinea (Mediterrània), Arç blanc o cireres de bon pastor (Mediterrània), Maduixera- Fragaria vesca (Alps), Melonera- Cucumis meló (Mediterrània oriental), Esbarzer (de mores)- Rubus ulmifolia(Europa); Col, bròquil, coliflor-Brasica oleràcea (Mediterrani), Espinac-Spinacia oleracea (sud-oest asiàtic Europa segle XI), Llentia-Lens culinaris (Orient Mitjà), Cigró-Cicer arietinum (de Turquia i Orient Pròxim fa cap al Mediterrani), Guixa-Lathyrus sativus (Àsia i Àfrica),Tramús-Lupinus albus
(tramús blanc: Balcans), Pèsol- Pisum sativum (Àsia Menor), Fava-Vicia faba (autòctona), Veça-Vicia sativa (Europa, Nord Àfrica, Àsia), Enciam-Lactuca sativa (Egipte), All-Allium sativum (d’Àsia a la Mediterrània), Ceba-Allium cepa (Àsia central), Rave-Raphanus sativus (d’Orient Pròxim a la Mediterrània), Remolatxa-Beta vulgaris (els romans mengen la fulla i arrel; la roja és creació moderna), Bleda-Beta cicla (Mediterrània), Nap-Brassica rapa (Àsia-Europa), Pastanaga-Daucus carota (Àsia), Blat-Triticumaestuvum (Turquia, s.VIIa.C.), Ordi-Hordeum vulgare (Orient Pròxim), Civada-Avena sativa (Balcans) i Sègol-Secale cereale (Àsia).
Nesprer, arbre fruiter.