Seguint el fil del número anterior, ja sabem que Barcelona és reconquerida pels francs el 801, establint-se aviat la frontera al Llobregat i quedant aquí la que es coneixeria com a Catalunya Vella, també denominada Marca Hispànica.
El territori reconquerit, els carolingis el distribuïren en districtes anomenats comtats, essent governats per un comte. Eclesiàsticament es configurà en bisbats, els quals depenien de la seu Metropolitana de Narbona.
Cenyint-nos al nostre territori, Olorda, bé sabem que és muntanyós i de poca qualitat agrícola, però rebé gran importància la seva ubicació tan estratègica, exercint de talaia de la frontera.
Com a conseqüència, en els turons que miren al riu Llobregat s’edificaren torres de guaita que, en molts casos, coincidien o es convertiren en avançades habitades, com la Torre Sunyer, el castell Ciuró o Sant Pere Romaní, si bé altres torres eren simples construccions en fusta. Fou aquest seguit de torres de guaita pel que es conegué aquesta carena com la “muntanya fortificada.”
A l’inici, el territori gaudia de franqueses, però a excepció dels alous i albergues, cada cop més es va caure en les dominicatures on els pagesos treballaven en mansi domini, o sia, dependents. Aquestes terres, al principi, solien dependre directament del sobirà, però ben aviat esdevingueren dependents de senyors feudals, ja que, per raons sovint econòmiques, el rei les cedia a grans senyors.
És a partir de finals del segle XI fins a final del XII quan va introduint-se una nova modalitat, en carta precària, consistent en la cessió als pagesos més solvents, capaços de millorar les terres i construir cases, que s’assimilaven al que coneixem com a mas. Els tinents esdevenen responsables del pagament als senyors de les rendes corresponents (mansum codirigendum).
En aital canvi, un factor a tenir en compte pot ser la crisi de la viticultura que es produí el segle
XI i la difícil reconversió al cereal en aquestes muntanyes d’Olorda, però cal contemplar el fet que fills del masos dominicals fugissin a repoblar el rerepaís, provocant despoblament i manca de mà d’obra en les terres dels senyors.
La creixent dificultat dels propietaris per fer rendible el seu territori seria causa probable del canvi i els pagesos, obligats a produir per pagar les rendes i atendre les despeses del mas, es trobaren abocats a cercar sistemes productius creixents mitjançant la concentració, com el cas del sistema de l’hereu, buscant aliances matrimonials per engrandir la hisenda.
En el sistema establert tenim implicat el de remença, pel que el pagès queda lligat, junt amb la seva família, al mas i no el pot abandonar si no és mitjançant el pagament d’una remença, això sempre que el senyor ho accepti. Per si no fos prou, estaven obligats a altres costos, com censos o parts de la collita, i sotmesos al poder jurisdiccional del senyor. És la fórmula predominant en la pagesia fins pràcticament l’Edat Mitjana.