Ara anomenem Castellciuró les ruïnes més antigues que resten al cim de la vila.
Passant del seus orígens molt ancestrals i molt discutits, ens centrarem en l’Olivari de Cedró de l’any 1143. Consta que l’any 1162 pertanyia al Sobirà Orde Militar i Hospitaler de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta, i es mantingué en el seu poder fins al 1208.
Tal com vàrem veure, Joan el Moliner fracassà en l’empeny de fer arribar l’aigua del rec fins a prop de Barcelona, per la qual cosa abandonaren l’empresa, però el 1192 es concedí un nou projecte als Hospitalers de l’orde resident en el castell.
L’establiment dels Hospitalers a Cedró pretenia seguir els objectius de protecció de la cristiandat en un lloc de defensa religiosa (recordem que el
Llobregat es considerava frontera amb el califat) i d’abastiment organitzant-se com a productors agrícoles.
El projecte del rei Alfons per rendibilitzar els molins no reeixí en el seu successor, Pere I el Catòlic, poc expert en finances i que fou incapaç de mantenir els acords de conservació de la molneria, la resclosa i la sèquia.
Llavors, el rei encarregà el projecte als cavallers de l’orde de l’Hospital i els concedí els molins construïts i els que es poguessin construir, amb glevers, boscos i nuclis de població annexos, amb la condició de donar protecció als pagesos, tant d’anada com de tornada, i de mantenir aquella indústria i fer arribar l’aigua del rec a Barcelona.
La conseqüència immediata de l’alienació dels molins als Hospitalaris va ser que el nucli nascut al seu entorn s’integrà al domini senyorial de Cedró i que la vila va rebre el nom de Villa Cicerone.
En aquell temps sabem que el monar molí s’amplià amb una roda. Tot fa pensar que es tracta de la que pertanyia als Templers i que, el 1291, ells la vengueren a Arnau Sabastida, tresorer d’Alfons III. També, el rei Pere va reconèixer a l’orde del Temple el delme dels emoluments de tots els molins del Llobregat. Recordem el deute contret, en testament, pels successors d’Alfons I d’Aragó i que calia rescabalar.
El projecte encomanat als Hospitalaris tampoc no es pogué dur a bon terme i deu anys més tard, el dit orde renuncià a l’acord.
La Villa Cicerone, Matoses, Molindenarum Regalia o com en vulgueu dir tornava a mans reials, però, ara ja per sempre, unida a Cedró (Castellciuró).