En el llunyà 1269 sabem que Jaume I havia concedit una autorització perquè a Molins de Rei se celebrés un mercat setmanal. No és que tal concessió influís gaire en el desenvolupament de la població, ja que la existència dels molins reials portaven un tràfec de gent que quasi cada dia semblava mercat. Segles més tard, la forta reducció de molins va canviar les tornes, però noves circumstàncies aconsellaren promocionar els intercanvis mitjançant una fira: el pont de Carles III, el canal de l’Infanta i el ferrocarril són fets que convertiren la vila en un centre de transports, comerç i allotjaments.
I per què a la Candelera? Quan es sol·licità el 1851 es proposà aquest dia i també fer-ne una altra per la Pasqua Granada, dues dates de marcat significat agrícola, activitat fonamental a l’època.
La Candelera recull un significat religiós, la purificació de Jesús.
Complint amb la tradició jueva, la Mare de Déu de la llum, amb tradicions com la solta de dos colomins i encesa de candeles. Retrocedint als romans, també llavors era la festa d’exaltació de la llum, coneguda com saturnals olupercals. I encara, si anem als druides, ells celebraven el Oimealg, també festa de la llum i dels fruits de la mare terra.
Per la Candelera a l’hivern li comença la costa avall, i és moment de plantar abans de l’arribada de la primavera.
El nom actual ve del llatí. Hem dit que s’encén una espelma. En llatí, la paraula candere vol dir brillar, cremar, blancor, purificar-se. Aquest dia, si aneu a l’església, us donen una candela i la beneeixen. Tradicionalment, les candeles s’encenien per protegir-se de llamps i pedregades, de malalties, i per foragitar bruixes i mals esperits.
Una mirada retrospectiva ens porta a una fira de plantes, venda de porquets per engreixar-los a les masies, cavalls, eines pel camp i arreus pel bestiar i els xarlatans oferint gangues. Tot prou diferent d’avui. Els temps són distints, i ens hem de felicitar perquè la fira ha sabut adaptar-se.
Pel 2 de febrer han passat uns significatius 40 dies des de Nadal, i no és casualitat, ja que la festa nadalenca s’escollí prop del dia més curt de l’any, el 21, que importa el començament de l’augment de la llum amb el zenit per la Candelera fins arribar a l’equinocci de primavera, quan la nit és igual al dia. No podem oblidar el Cap d’any xinès. No és coincidència que l’iniciïn just quan creix la llum. Degut a què es regeixen pel seu calendari lunar, les dates no són fixes, sinó mòbils segons les fases de la lluna.
Els nous temps l’han portat al primer cap de setmana posterior al 2 de febrer, i sembla que no en tenim prou amb tres dies!