Des dels cims d’Olorda al Llobregat s’havia format un territori centrat en la parròquia de Santa Creu d’Olorda. En el mateix espai, mirant temps passats, hi habitaren els ibers; després, la vila romana en el lloc de Duodecimo com també, suposem, hi viurien visigots i musulmans. Però ara ens situarem en el comtat medieval de Barcelona. La ciutat era deficitària en abastiment de farina, doncs els molins del rec comtal no donaven l’abast. Ja el comte Ramon Berenguer IV projectà uns molins moguts amb la força del riu Llobregat, però fou el seu fill, el rei Alfons II, qui ho portà a cap. L’aigua dels rius li pertanyia i interessava que les instal·lacions no quedessin
Esquema elaborat pel convilatà Eloi Bergadà.
Nota de l’autor: al final de l’article de desembre, on diu “Edat Mitjana” hauria de dir “Edat Moderna”
dins dels termes castrals en què s’havia organitzat defensivament el territori fronterer: això es donava en la parròquia de Santa Creu d’Olorda, en els arenys i lloc denominat Matoses, ja que restava pagus barceloní i, conseqüentment, depenent administrativament dels oficials comtals, i llurs habitants gaudien de les franqueses atorgades pels comtes.
El rei Alfons, l’any 1188, ordenà la construcció d’un casal de molins fariners en el seu alou reial de Matoses, casal composat de dotze moles que aniria adjudicant a diversos moliners. El projecte, però, era més ambiciós: es tractava de fer arribar l’aigua del rec a la ciutat de Barcelona, cosa que aviat topà amb les grans obres d’infraestructura i el desnivell del coll de Forcats.
Fàcilment ens fem una idea del grau de dificultat si ens fixem en el fet que només de la resclosa als molins ja varen fer un aqüeducte per sota de la riera del Molí de 34 metres de llargada i un altre de 15 metres per sota, la de Cagalell, l’ara carrer Jacint ©. La construcció fou encarregada el 1188 al que coneixem com Joan dels Molins, i el molí ja era llest dos anys després. El rei procurà dotar-lo de tots els additaments necessaris i, al ser important el ferro, atorgà a Bernat Ferrer una farga i el control del molinar. Era pel complex moliner més gran edificat mai. Tals concessions consten: “et dono a tu, Bernat Ferrer, i a la teva descendència i posterioritat, un després de l’altre indivisiblement, la farga dels molins del Llobregat que allí he fet fer de nou” i “et dono també un lloc al costat dels molins on facis la teva habitació i la farga ... i la mulneria d’un molí, que és el quart vers orient, perquè hi posis un bon i fidel moliner que el tingui bé i el serveixi assíduament”. I respecte a cada un dels moliners: “...lloc on facis estatge i cases perquè les habitis perpètuament amb el seu hort.” Foren les primeres tretze primeres famílies del nou nucli.